FERRAN MONEGAL en El Periódico
El cas Gallardón, el popular alcalde de Madrid a qui Rajoy ha prohibit que vagi a les llistes electorals del PP, ha tingut, immediatament, el corresponent estrèpit televisiu. En el debat de La noria (T-5), per exemple, hem vist el periodista Ernesto Ekaizer fent una enginyosa paràbola sobre Macbeth, una de les tragèdies més terribles i sagnants de Shakespeare. Per Ekaizer, la tremenda Esperanza Aguirre ha actuat com una Lady Macbeth moderna, induint Macbeth-Rajoy a assassinar Gallardón. Tot i que Gallardón no és precisament el rei Duncan I –com l’obra shakespeariana indica–, la comparació té gràcia i és imaginativa. Wyoming, al seu torn (El intermedio, La Sexta), va analitzar el fet des de l’òptica de la vinyeta còmica tebeística i va fer sortir Espe a l’estil Carla Bruni, però en lloc d’anunciar un vehicle Lancia va sortir anunciant una piconadora que planxava, literalment, el pobre alcalde de Madrid. No obstant, l’oportunitat i l’enginy d’aquests cops de sarcasme televisiu han quedat en la superfície de l’homicidi polític perpetrat a Madrid. Han hagut de ser els de Polònia (TV-3), els sàtirs de Catalunya, els que han bussejat cap a les profunditats d’aquest cas amb una clarividència tan cruel com magnífica. Va aparèixer Queco Novell en el seu fantàstic paper de Rajoy –que sempre li surt brodat–, però aquesta vegada va aparèixer penjat d’uns fils. Era un Rajoy marioneta. Un titella. I movia espasmòdicament els braços i les mans a mesura que li anaven estirant els fils persones ocultes des de dalt. Ens deia, augmentant el seu patetisme: “Jo solet, i lliurement, he pres la decisió de petarme Gallardón”. I la conya era superlativa. ¡Ah! Aquest cop visual, aquest sarcasme lúcid, ens ha ensenyat que amb la sola presència de Rajoy, i d’uns fils, es pot sintetitzar, resumir, perfectament, el que passa de veritat: el líder polític entès com un simple ninot que es mou a les ordres d’un marionetista que, des de l’ombra, fa anar els fils. ¿I qui és aquest personatge amagat entre bastidors?, ens hem de preguntar de seguida. El Rajoy de Polònia s’adreça cap amunt, i suplica: “José Mari, prou, prou”. Sembla que l’encerten, sí. Però no estic segur que només hi hagi, en aquella negror, un sol marionetista.
Archivado bajo: Humor, Política nacional | Etiquetado: Polònia, PP, Rajoy































Premio recibido desde
Premio que me han otorgado desde