Publicado el Febrero 2, 2008 por jonkepa
L’exministre italià d’Exteriors i capdavanter de la dretana Aliança Nacional, Gianfranco Fini, va suggerir ahir el nom de José María Aznar com eventual candidat a la futura presidència estable de la Unió Europea. En París, on participa en una convenció del partit conservador i governamental francès UMP, Fini es va mostrar partidari que els hipotètics aspirants a presidir la UE portin a terme algun tipus de campanya, en la qual debatin i presentin públicament les seves propostes. No sobren en la europa del capital polítics de nivell, ni en la socialdemocracia ni en l’altra dreta, ni tan sols en els verds descoloridos, però veure a Aznar com president europeu, i a Felipe González presidint el Comitè de Savis, no ens negaran que retrata al continent. Quina decadència!
L’exministre italià va admetre que no podria ser com una campanya electoral nacional, donada la dificultat de portar a terme actes en els vint-i-set països de la Unión, encara que si hauria de fer possible explicar idees per a «donar a Europa un protagonisme polític i econòmic».
En aquest punt va suggerir el nom d’Aznar, president del Govern espanyol entre 1996 i 2004, del que va dir que «seria un bon candidat» per a Europa, encara que no va explicar el perquè de la seva proposta.
Els noms del ex primer ministre britànic i actual enviat del Quartet per a Orient Mig, Tony Blair, i del primer ministre luxemburguès, Jean-Claude Juncker, també van circular per a ocupar aquest càrrec.
Per altra banda, Ana Botella, l’esposa de l’expresident del Govern José María Aznar, va afirmar al diari italià «La Stampa», de Torí, que el seu marit no té nostàlgia del poder, «ja que ell sempre ha volgut dur la vida d’un intel·lectual: llegir, escriure i pronunciar conferències». «Gens més abandonar el palau presidencial es va posar a aprendre anglès», va afirmar.
Archivado bajo: España, Europa | Etiquetado: Aznar