Per què Pizarro no trau la Constitució?

Rajoy s’ha pronunciat sobre la OPA a Iberdrola, abanderada per la societat pública francesa EDF. “Estic radicalment en contra que una empresa model com és Iberdrola i que té accionistes espanyols” puga acabar en mans franceses, va assegurar el candidat de la dreta a la presidència del Govern. En declaracions a la Televisió de Castella-Lleó, Rajoy va puntualitzar: “Em sembla un riure que ara l’Estat francès es vaja a fer amb una empresa com Iberdrola”.

Però què Endesa va ser objecte fa uns anys de la OPA impulsada per Gas Natural per a quedar-se amb l’empresa elèctrica que dirigia llavors Pizarro -el aguerrid nombre 2 actual de la llista per Madrid del PP- no es va escoltar amb tanta nitidesa com ara, ni de bon tros, la veu del cap dels genovesos oposant-se que Endesa fora a ser controlada finalment –com va poder succeir- per l’empresa semipública alemanya E-ON. Ni li va produir riure alguna, que se sàpia. Al que de manera frontal es va oposar -en aquella època tan recent- la patriòtica dreta d’aquest país va ser directament a la iniciativa de Gas Natural/Caixa, orientada a fer-se amb la majoria accionarial d’Endesa. Abans alemanya que catalana va ser la consigna. Rajoy va arribar a demanar responsabilitats polítiques al Govern Zapatero, va acusar a la OPA de Gas natural de no atendre a “l’interès general” i va subratllar que era una plataforma per a afavorir a certs “dirigents polítics”.

En tot cas, Rajoy en la present ocasió ha dit una mica raonable. Iberdrola, una de les més potents companyies del sector elèctric a escala mundial -pilotada per un acreditat gestor com és el president de l’empresa, Ignacio Sánchez Galán-, no sembla que requerisca la titularitat francesa. I menys encara necessite la florentina maniobra que maneja l’expresident del Reial Madrid, Florentino Pérez, i que fa l’efecte d’estar més prop d’un especulatiu desballestament a terminis que d’un sòlid projecte financer.

Crida l’atenció, no obstant això, l’impressionant silenci actual del cor de planyívols populars, que ploraven cada dia-amb desconsol i no poca ira-, durant aquell temps de la OPA catalana, el presumpte inici de la ruptura d’Espanya, la qual cosa hauria d’arribar més tard, segons vaticinaven els profetes del catastròfisme, a través de l’Estatut.

Per quin Pizarro no brandix ara la Constitució per a defensar la espanyolitad d’Iberdrola –com fera sent el nombre 1 d’Endesa- per a arruixar així als gabatxos? Quina estampa tan curulla d’hispanitat la qual podria projectar en els seus mítings electorals l’antic president d’Endesa! I per quin s’ha refugiat en el més sever mutisme el sempre bullangós Martínez Pujalte, alegria que va anar de l’horta enmig de la brega contra la injerencia catalana? El mateix cabria dir de Zaplana o de la mateixa Esperanza Aguirre, espècie d’heroïna del “no passaran… els de la Caixa!”

Original en castellà de Enric Sopena al Plural.