Barcelona, l’AVE i la Sagrada Família

 

Duc ja molt temps llegint notícies sobre la polèmica generada en la ciutat comtal i, per extensió, en tota Catalunya a propòsit del pas del tren d’alta velocitat per baix de la Sagrada Família i no acabe d’entendre’l llevat que els barcelonins i catalans en general estiguen fets d’altra pasta.

Quan es realitzen obres en una ciutat competeix a l’ajuntament d’aqueixa ciutat el donar els permisos corresponents. No sé com es farien les coses a Barcelona però tinc una idea de com s’han fet a València.

No és que València siga un gran exemple en moltes coses però ací es van fer diverses propostes per on anar el túnel de l’AVE, es van fer cates i estudis varis sobre les diferents viabilitats dels diferents traçats i al final, després de diversos anys d’estudis, discussions i reunions, es va arribar a un consens en el traçat. Van intervenir en aquestes reunions l’ajuntament de València i Adif i va anar l’ajuntament qui posava traves o donava les proposicions corresponents. La Generalitat, que també va col·laborar, no tenia vela en aquest soterrament perquè no era ella qui realitzava l’obra, sinó l’estat a través de Adif.

Supose que Barcelona no ha de ser una excepció, que és al seu ajuntament a qui li corresponia proposar el traçat, raó per la qual no acabe d’entendre el guirigay muntat en el Parlament en relació a aquest assumpte.

Si en el seu moment es va decidir el traçat actual, a què vénen ara amb aquestes històries?, per què no ho van fer llavors?. Cre que estan traient les coses de context i que el Parlament està prenent i tractant d’imposar unes condicions que en res competeixen a ells.

A tot açò cree que la importància de la Sagrada Família, que no se sap quan s’acabarà, es mereixia un millor tracte per part dels interlocutors vàlids en aquesta obra i que amb el gran que és Barcelona ja es podrien haver cercat altre traçat.