Milers de mestres i professors secunden una vaga en l’educació catalana per a protestar pel projecte de privatització del govern tripartitt
InSurGente.- Amb una gran pancarta on pot llegir-se ‘Rebutgem les bases de la Llei d’Educació per un ensenyament públic’, els manifestants s’oposen a una llei que, asseguren, portarà la privatització a les escoles, precarizará les condicions laborals dels mestres i que no augmentarà la inversió en escoles. El president de la Generalitat, José Montilla, ha descartat retirar el projecte de llei i ha negat que que es pretengui la privatització educativa. La creació d’un sistema educatiu d’interès públic integrat pels centres públics i els concertats, que entre altres coses permetrà als centres concertats presentar oferta per a ampliar en cas de més necessitats de matriculació i els permetrà majors dotacions. Una privatització que ha alarmat als docents.Vaga a l’ensenyament públic catalana per la retirada de les Bases de la Llei d’Educació Catalana (LEC)
Les bases de la LEC van ser presentades pel conseller Maragall al Consell Escolar de Catalunya, que només té caràcter consultiu, i després passaran al Parlament on, en uns mesos, si no ho impedim es convertirà en Llei.Els principals aspectes negatius de les bases són:
La creació d’un sistema educatiu d’interès públic integrat pels centres públics i els concertats, que entre altres coses permetrà als centres concertats presentar oferta per a ampliar en cas de més necessitats de matriculació i els permetrà majors dotacions.
Culpabiliza als professors de la pública i a la incorrecta gestió en els centres públics de l’índex de fracàs escolar, falta de promoció i sota percentatge de joves amb estudis postobligatorios.
Culpabiliza als professors de la pública i a la incorrecta gestió en els centres públics de l’índex de fracàs escolar, falta de promoció i sota percentatge de joves amb estudis postobligatorios.
Planteja la gestió indirecta (privada) de centres públics a través dels ajuntaments, associacions sense ànim de lucre, cooperatives de professors i equips de professionals- L’adreça dels centres públics (directa o indirecta) haurà de ser professional, amb una situació laboral diferent al professorat i amb àmplia capacitat de gestió dels recursos humans, econòmics i d’administració.
El professorat que s’adapti i assimili el projecte de centre dissenyat per aquestes adreces consolidarà l’equip docent i qui no s’adapti o no sigui competent per a aquest projecte serà desplaçat (també en el cas dels funcionaris amb plaça fixa)
El professorat ha de tendir a tenir una idea flexible i polivalent de la seva tasca docent i adaptar-se a les circumstàncies del projecte de centre que no ha discutit ni aprovat, si no que ha estat seleccionat per l’administració.
Es crea un Institut avaluador que analitza els resultats concrets de cada centre i projecte i dota econòmicament al centre en funció de resultats.
Es crea un Institut avaluador que analitza els resultats concrets de cada centre i projecte i dota econòmicament al centre en funció de resultats.
El sistema públic es desprèn de l’ensenyament no reglat: 0-3 a la iniciativa social, adults als ajuntaments, ensenyaments artístics a la demanda del mercat i cicles formatius de grau superior a entitats formades per municipis o diputacions, empresaris, sindicats i professionals.
Davant aquest panorama que ens remet a les més rígides teories neoliberals i, en concret, al model anglosaxó, USTEC, CCOO, ASPEPC, UGT i CGT, amb el suport de les juntes de personal de les 4 províncies, hem convocat el 14 de febrer vaga del professorat dels centres públics de la Generalitat i dels ajuntaments i manifestacions al migdia en totes les capitals. Sis sindicats d’estudiants s’han sumat a les convocatòries
Archivado bajo: Enseñanzas, España, Opinión
Premio recibido desde 
Premio que me han otorgado desde 
Barcelona: Multitudinària manifestació contra el projecte de Llei d’Educació
Més de 60.000 treballadors i treballadores de l’ensenyament, juntament amb estudiants i pares i mares de l’ensenyament públic, s’han manifestat avui pel centre de Barcelona. La vaga, seguida massivament pel professorat, i la manifestació mostren l’amplíssim rebuig contra el projecte privatitzador, jerarquitzador i desregulador de l’ensenyament públic que el Tripartit vol tirar endavant.
[Ver imágenes- y escuchar audio>http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1447]
CGT Barcelona
Viernes 15 de febrero de 2008
Un crit unànime contra la privatització i la degradació de l’ensenyament públic
Tot i que el Tripartit vol minimitzar les xifres, tant de vaguistes com de manifestants, costa recordar l’última vegada que es va produir una manifestació de treballadors i treballadores tan multitudinària com la d’avui a Barcelona. Una manifestació que, a més de la presència massiva del professorat, també ha comptat amb la participació d’amplis sectors d’estudiants i, encara que en menor nombre, de pares i mares de centres públics.
La manifestació, a més de molt concorreguda, ha estat força animada. Moltíssimes pancartes de sindicats d’ensenyants, associacions d’estudiants, col·lectius de pares i mares, centres i sectors i educatius (llars d’infants, primària, secundària, adults), col·lectius de manifestants, cartells individuals… denunciaven l’estat de l’ensenyament públic i el projecte privatitzador del Tripartit (veure l’ampli reportatge fotogràfic).
Amb instruments i megàfons els manifestants han mostrat el seu descontentament amb la política educativa del Tripartit i han reclamat mesures en favor de l’ensenyament públic. La més sentides han estat “No, no, no, a la privatització” i “no volem aquesta llei”, juntament amb una amplíssima i original varietat de lemes i càntics, com ara “l’ensenyament no es ven”, “Pública sí, privada no” “Què passa? Què passa? Que privatitzen massa”, “Cap concessió a la patronal, l’educació no és un negoci”, “No volem ser escola concertada, no volem ser col·legi privat, volem més aules d’acollida, volem més finançament”, “Ernest, tossut, no passem per l’embut”, “Profes i estudiants, units i endavant”, “Menys pistoles i més escoles”, “menys policia i més educació”, entre molts altres.
Especialment emotiva ha estat la presència a la manifestació dels vaguistes de fam de Seat, tres treballadors que ja porten 11 dies de dejuni per reclamar el reingrés dels 66 acomiadats pendents de fer-ho.
Un gran éxit de participació que deixa en evidència al Tripartit
L’èxit rotund de la manifestació deixa en evidència alguns actors del conflicte. El principal, el Tripartit. El contingut neoliberal del projecte que vol tirar endavant –que res no ha d’envejar a les polítiques privatitzadores de CiU— ha estat amplíssimament contestat pel professorat, tot i utilitzar a fons contra la vaga les dòcils Juntes de Directors, cada cop més el braç de l’administració entre el professorat. Significativament les principals resistències a la vaga, gairebé les úniques, s’han donat precisament entre el col·lectiu de directors dels centres.
Tampoc no ha funcionat l’intent d’impedir la vaga mitjançant uns serveis mínims abusius que són un atemptat directe contra el dret de vaga i que intenten enfrontar els ensenyants amb els usuaris. Com ve passant en altres sectors com el de conductors d’autobusos de Barcelona, un suposat govern d’esquerres ha anat més enllà en aquest assumpte del que mai no ho havia fet el govern de la dreta. No obstant això també aquí el Tripartit ha fracassat.
Com ha fracassat la FAMPAC, que es va posar al costat del Tripartit contra la vaga, tornant a demostar que és una organització burocràtica, gens representativa i completament subordinada als designis del govern. El pronunciament favorable a les reivindicacions dels docents de moltes AMPA’s i la significativa presència a la manifestació de col·lectius de pares i mares de diversos centres així ho confirmen. Tampoc no han sortit gens ben parats els MRP’s (Moviments de Renovació Pedagògica), que tradicionalment s’havien pronunciat en defensa de l’ensenyament públic: l’èxit rotund de la vaga i la multitudinària manifestació mostren clarament la falta de sintonia entre els seus plantejaments i les inquietuds reals dels docents.
I ara què?
El professorat de l’ensenyament públic, amb el suport del moviment estudiantil i d’amplis col·lectius de pares i mares, ha fet una demostració de força i determinació amb la jornada de mobilització d’avui, l’objectiu de la qual era la retirada del document de bases del Tripartit. És de sentit comú que no és possible posar un marxa amb èxit una llei educativa sense la complicitat dels principals actors, els docents. Cal esperar que el govern de la Generalitat prengui nota de l’enorme oposició al seu projecte, el retiri i s’avingui a obrir un ampli procés de debat, democràtic i participatiu, sobre el contingut que hauria de tenir una llei catalana d’educació. Un contingut que els vaguistes i manifestants d’avui i el moviment sindical unitari exigeixen que es basi en l’enfortiment de l’ensenyament públic, amb més inversió i més gestió col·lectiva per tal que sigui possible millorar tant la qualitat de l’ensenyament públic com les condicions laborals dels docents. Si el Tripartit no ho fa, caldrà seguir mobilitzant-se fins que entri en raó. Aquest és ara el repte.