8 de març de classe i combatiu

La igualtat no es vota, es lluita per ella

inSurGente.- “(…)L’obrera ha de portar a terme una doble emancipació, la de la dona i la de la seva classe. En teoria legalment no hi ha discriminació, però diàriament ha d’enfrontar-se a salaris menors pel mateix treball, a la impossibilitat d’ascensos perquè es infravaloren les seves aptituds, i especialment a ser tractada com un objecte sexual amb comentaris, proposicions o faltes de respecte tant de companys com de superiors. L’herència de segles de patriarcado present en totes les institucions (i per tant alimentat des de totes elles: polítiques, socials, econòmiques i especialment religioses), dóna lloc a un context cultural amb una gran càrrega masclista en la consciència social que continua pressionant a la dona.(…)”.

Els estudis antropològics ens mostren que la societat, inicialment era matriarcal i d’economia colectivizada. Els recursos necessaris eren aconseguits, mantinguts  i compartits per tots els membres que integraven les famílies (molt més nombroses, no monogámicas), amb la dona com dirigent en la jerarquia social, i amb línia hereditària materna. La dona, per ser la paternitat dels fills habitualment desconeguda, queda encarregada de la criança de les noves generacions; mentre l’home s’encarrega de la recerca d’aliments. El començament de l’agricultura i la ramaderia comporta la producció dels primers excedents i les primeres propietats privades, que queden en mans dels homes; mentre la dona és propietària només de la llar. Així, quan les parelles se separaven, la dona no tenia mitjos de subsistència, mentre l’home posseïa terres i bestiars amb els quals comerciar. El derrocamiento definitiu del matriarcat es dóna amb el canvi de la línia hereditària a la paterna, per a assegurar possessions als descendents. Aquesta va ser la primera venda de forces de producció, la primera forma d’esclavitud: relegades a la llar, amb absoluta dependència econòmica de l’home.

Des de llavors la dona ha ocupat el lloc d’una simple mercaderia. Incorporada massivament al mercat laboral només quan l’home no estava disponible (guerres perllongades), i relegada al plànol de mare sofridora i fidel companya sense identitat pròpia la resta del temps. És un simple complement de l’home.

L’obrera ha de portar a terme una doble emancipació, la de la dona i la de la seva classe. En teoria legalment no hi ha discriminació, però diàriament ha d’enfrontar-se a salaris menors pel mateix treball, a la impossibilitat d’ascensos perquè es infravaloren les seves aptituds, i especialment a ser tractada com un objecte sexual amb comentaris, proposicions o faltes de respecte tant de companys com de superiors. L’herència de segles de patriarcado present en totes les institucions (i per tant alimentat des de totes elles: polítiques, socials, econòmiques i especialment religioses), dóna lloc a un context cultural amb una gran càrrega masclista en la consciència social que continua pressionant a la dona.

Hi ha dos exemples a destacar entre les primeres reivindicacions de proletarias. En 1857 centenars de treballadores tèxtils es manifesten en un barri burgès de Nova York, encara que són dispersades amb càrregues policials dos anys després elles mateixes s’organitzen formant un sindicat. En 1908, durant un parón convocat per a les treballadores tèxtils, 146 obreres de la fàbrica Cotton de Nova York van ser assassinades per ordre del propietari, que mano calar foc a la fàbrica on estaven tancades. En aquests casos algunes de les reivindicacions eren abolir el treball infantil, dret a sindicalizarse,  jornada de 10 hores i equiparació salarial amb l’home; i van ser dates properes al 8 de març. En 1910 Clara Zetkin ho va proposar com dia internacional de la dona en una conferència de dones socialistes a Copenhaguen. Aquest és l’origen i el sentit del 8 de març, de classe i combatiu. Reivindicant el mateix lloc en la lluita, sense distinció amb els nostres companys. Perquè abans de res som obreres i el nostre objectiu és enderrocar al capitalisme i la seva explotació en totes les seves facetes.

Hem de recuperar el 8 de Març que ens han arravassat. No és un dia per a les burgeses, que només volen posats per a explotar-nos elles, i incorporar massivament com mà d’obra barata a les obreres. Ni per a les hembristas, que interpreten erròniament que el matriarcat és l’alternativa al capitalisme. No som ni pretenem ser superiors a l’home, todxs som compañerxs necesarixs en aquesta lluita, lxs unxs sense lxs otrxs no podríem continuar.

Per tots aquests motius des de Tretze Roses hem portat a terme unes jornades formades per xerrades de temes importants i presents en la societat:

·                     9Febrer: educació sexual i avortament. La sexualitat no és un negoci. Educació sexual completa, sense condicionaments reaccionaris; anticonceptius gratuïts, especialment on la SIDA mata a milions de persones sense ells; i avortament lliure i gratuït, perquè la maternitat condiciona per complet la nostra vida, hem de triar quan ésser mares.

·                     16Febrer: violència masclista i estereotips. Les dones assassinades són el testimoniatge que la societat ja no pot ignorar. L’educació en igualtat, des del respecte, és necessària perquè la dona deixi de ser esclava; però som nosaltres qui més hem de cuidar-nos i aprendre a defensar-nos.

·                     23Febrer: situació laboral i prostitució. La venda del cos humà com objecte, exemple del capitalisme més inhumà, produïx grandísimos beneficis, els suficients perquè l’Estat ho consenteixi.

·                     1Març: preses del franquisme i la transició. No oblidem a totes les quals van donar la seva vida i la seva llibertat en aquesta lluita.
Per això convoquem una concentració pròpia, sense socialdemòcrates, institucions ni subvencions. Perquè no permetrem que les nostres filles neixin esclaves. Dona, emancipa’t!

·                    

Divendres 7 de Març a les 19:00H
Pza Beata María Ana de Jesús Legazpi
8M: La igualtat no es vota, es lluita per ella
El nostre millor homenatge continuar la lluita. Carlos, germà, nosotrxs no oblidem.
TRETZE ROSES

Dóna suport: Coordinadora Antifascista de Madrid