Punica granatum (Magraner)

Una curiositat treta de la Wikipedia 

El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana

Descripció botànica

Pertany a la família de les Lytraceae i al gènere Punica del qual només hi ha dues espècies: Punica protopunica de l’illa de Socotra i Punica granatum del mediterrani i sudoest d’Àsia.

És un arbre que arriba fins els 5 metres d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, amb espines. Les flors, que apareixen de maig a agost, són vermelles grosses i vistoses. El fruit comestible, la magrana és del tipus en balaústia.

Conreu

És un dels conreus fruiters més antics. És una planta exigent en calor a l’estiu, en canvi a l’hivern, sense fulles, pot resistir fins els 15 sota zero. També és molt resistent a la secada però necessita el regadiu, suporta un cert grau de salinitat, per donar bones produccions. S’adapta a tot tipus de terres. Les feines de conreu, llaurar, desherbatge, esporga, aclarida de fruits, collita són les normals en fruticultura.

Per l’alta necessitat en calor és molt habitual el conreu a Elx i en general a la zona sud del País Valencià.

El fruit: la magrana

Fruit de 7 a 12 cm de diàmetre de forma arrodonida i hexagonal anb una gruixuda coberta i moltes llavors. La part comestible són les llavors i la seva coberta que les envolta.

Maduren a la tardor, de setembre a novembre a l’hemisferi nord, sovint el contrast entre la secada de l’estiu i les fortes pluges de la tardor esquerda el fruit de les magranes i diversos fongs les fan malbé.

Usos

• Com una de les fruites dolces típiques de la tardor. El suc de la magrana és un ingredient d’alguns còctels
• A més de comestible també es fa servir en jardineria i en forma de bonsai.
• L’escorça de l’arrel del magraner s’ha emprat amb èxit, abans del descobriment d’altres medicaments de síntesi, per eliminar la tènia, paràsit intestinal humà.

Simbolisme de la magrana

• Els jueus creuen que és un símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah. Per això apareix en decoracions religioses cristianes (que van heretar aquesta connotació) i es menja a nombroses celebracions gregues.
• Persèfone menja una magrana i això li impedeix escapar de l’Hades per sempre.
• És un dels símbols de la deesa Hera
• A Armènia, Java i la Xina representa la fertilitat
• Simbolitza el poder, ja que oberta té forma de corona. Per això els egipcis eren enterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.

Els antics egipcis eren enterrats amb magranes. Els babilonis creien que mastegar els seus grans abans de les batalles els feia invencibles.

· En els escrits de l’Alcorà s’esmenten les magranes, tres vegades (6:99, 6:141, 55:068) – dues vegades com exemple de les bones coses que Déu ha creat i altra com un dels fruits que es trobava en el Jardí del Paradís.

· La magrana té un calze amb forma de corona. En la tradició jueva va ser el disseny original, que va inspirar per a fer les corones.
· El suc de la magrana taca els teixits permanentment, almenys que es renten amb blanquejants.

· El suc de la magrana s’utilitza com tint natural en les fàbriques de productes no-sintètics.

· El suc de la magrana es ven en els EUA amb etiquetes de diverses marques, estant disponible en tendes d’alimentació i supermercats de tot el país.

· Alguns treballs d’investigació recents revelen que el consum de magranes pot tenir efectes beneficiosos per a la salut cardiovascular i la prevenció de certs tipus de càncer.

Encara que la magrana no és nadiva del Japó, es conrea àmpliament en aquest país i s’han desenvolupat nombrosos conreessis. S’utilitza àmpliament en els bonsái, a causa de les seues boniques flors i pels troncs retorçats que adquireixen els exemplars més vells.

· Granada és el nom de la ciutat espanyola, antiga capital del Regne Nazarí de Magrana en l’alta Edat Mitjana, i el seu fruit està inclòs en l’escut d’armes de la ciutat actual.

· Granada és el nom de diverses ciutats en diversos estats ( Colorit, Minnesota, Califòrnia), dels EUA i en diversos països de les Amériques (Mèxic, Colòmbia, . .).

· Grenada, és una illa nació en la costa caribenya de Suramérica.

· La magrana és el nom de la magrana de mà a causa de la seua forma i grandària (i recorda a les llavors del fruit de la magrana en els fragments que produeix), i al granat pel seu color. En nombroses llengües (inclosos búlgar, espanyol, francès, i hebreu) les paraules són exactament les mateixes.

· S’usa també com indicador àcid-base natural, tornant-se rosa en solució àcida i verda en solució bàsica.

· En l’occident de Mèxic (Estats de Colima, Jalisco i Michoacán), es prepara una beguda embriagant a força de suc de magrana, tequila o mezcal, sucre, cacauets, nous i, algunes vegades poma cridat “Ponche de Granada”.

· En Pobla(Mèxic) és utilitzada per al típic chile en nogada, que és un chile poblano farciment amb salsa de nogada i que s’adorna amb magrana. És simbòlic de Mèxic per la seua combinació de colors (verd, blanc i roig).