inSurGente.- No és fàcil trobar una legislatura en la història política espanyola, on no hagués hagut algun diputat o diputada afiliada al PCE. Fins i tot en l’última, quan IU estava ja reduïda a tres parlamentaris, els va haver. En el període 2008-2012 no serà possible, perquè Gaspar Llamazares ja no és militant del PCE i Joan Herrera (de ICV) no vol ni escoltar la paraula comunisme. D’aquesta forma, queda acabada una època, (que esperem sigui només un parèntesi abans que torni a haver diputats comunistes en la Cambra baixa). Mentre, quedin-se amb el content de l’alcaldessa de Còrdova, Rosa Aguilar, pels resultats electorals. Què diria Pasionaria, que commovia el Parlament dels anys trenta amb els seus discursos vehements, plens de raons en defensa dels treballadors, davant tal catàstrofe?.“Demanem immediatament que tots els quals vam fer i guanyem l’últim Consell Polític Federal d’IU, els quals vam estar en contra de la divisió de València, que ens reunim, fem una espècie de comissió plural que dirigeixi el procés de l’Assemblea. Una comissió plural on territoris, grups i partits tinguin representació i que dirigeixi el procés de cara a la recuperació de la naturalesa pròpia d’IU, perduda en aquests últims anys”, va plantejar.
En aquest sentit, va recalcar que aquesta Assemblea “no la pot preparar” Llamazares, que seguirà sent coordinador fins a la seva celebració, pel que va insistir que ha de crear-se aquesta “comissió plural que analitzi la situació i que doni una garantia absoluta de democràcia interna, que fins a ara ha brillat per la seva absència”.
Segons va dir, no es pot “desembocar un gasparismo sense Gaspar”, i va recalcar que cal “canviar i recuperar la naturalesa d’IU, com força independent, no una espècie d’ombra del PSOE”. En aquesta adreça, va apuntar, haurà un “fortísimo debat” per a recuperar a IU, al mateix temps que va ressaltar que aquesta serà la resposta del PCE, així com de” federacions senceres”, que han esperat “a veure si era veritat” que estaven equivocades en els seus plantejaments que IU s’anava “pel desguàs”.
“CAL DONAR PAS A MOLTA GENT”
AL seu judici, Llamazares “no pot donar la solució” a la situació actual, pel que va advocar per recuperar aquesta naturalesa d’IU “a partir d’un programa alternatiu fet per la gent”, per a començar a recuperar la seva confiança. “IU s’ha quedat amb un sol diputat, perquè l’altre és de ICV, i això és un desastre absolut, una mica esborronador, un resultat catastròfic”, va subratllar.
Alcaraz va recordar que quan ell i altres dirigents -en la seva majoria del corrent liderat pel PCE- deien que si IU continuava en “pla seguidista amb Zapatero, sense perfil propi, s’aniria pel desguàs”, els van cridar “de tot” i els van assegurar “que no era veritat i les coses anaven bé”. Així, va lamentar que al final pel seu “falta de perfil i per aquesta orgia indecent del bipartidisme, que trenca el pacte constitucional”, IU s’hagi “anat pel desguàs”.
En aquest sentit, va recordar que a ell mateix, a Willy Meyer i a Rafael Monereo, els van tirar de l’Adreça de la coalició per fer aquesta anàlisi i dir que calia canviar la política d’IU, perquè “no estava ni en el Govern ni en l’oposició i es votava tot, fins i tot de vegades en contra de l’Adreça -com la llei d’educació, els últims PGE i la llei de Defensa Nacional- a tres dirigents”.
“ZAPATERISMO D’ESQUERRES”
Per la seva banda, qui fora capdavanter d’IU en el moment dels seus millors resultats, Julio Anguita, va rebutjar fer consideracions sobre el resultat electoral i va avançar que esperarà que el PCE li convoqui, en aquells dies donar el seu “opinió reposada, documentada i amb caràcter positiu”.
Rosa Aguilar, contenta
Archivado bajo: Análisis, Elecciones, España | Etiquetado: P.C.E./I.U.































Premio recibido desde
Premio que me han otorgado desde