Zaplana deja de ser portavoz del PP en el Congreso

Eduardo Zaplana, diputado por Madrid en el Congreso del PP , ha anunciado que abandona el cargo de portavoz parlamentario, una decisión que ya le ha comunicado a Mariano Rajoy, porque lo considera “lo más sensato y conveniente”. A partir de ahora, ha añadido, será “un diputado de a pie”. Zaplana ya había dejado claro antes de las elecciones que en ningún caso, pasara lo que pasara, seguiría como portavoz parlamentario. Con esta medida, ha explicado Zaplana, deja la primera fila política para dar entrada a alguien nuevo y así, “fomentar la renovación”.

 

En los corrillos del partido hace días que se especulaba con la noticia, igual que se hace con el secretario general, Ángel Acebes. Ambos están muy identificados con la crisis del 11-M y el final del Gobierno de Aznar. Sobre sus sustitutos hay muchas especulaciones, aunque las que suenan con más fuerza son Pío García Escudero como secretario general y Esteban González Pons como portavoz. Este último puesto se tendrá que decidir en abril, antes del congreso del partido.

Por su parte, el presidente del partido, Mariano Rajoy, ha agradecido desde Valencia, donde se encuentra hoy, la labor realizada por Zaplana y le ha pedido que siga “trabajando por el que siempre ha sido su partido”. Rajoy ha explicado que Zaplana le comunicó ayer su decisión y ha asegurado que ha sido “un gran portavoz y lo ha hecho muy bien”.

Preguntado sobre si contará con Zaplana en su equipo, el líder popular ha indicado que sobre esto “habrá que hablar en su momento”. Por otro lado, Francisco Camps, actual presidente de la Generalitat valenciana, que ha acompañado a Rajoy durante toda la mañana en su visita a Valencia, no ha querido referirse a la renuncia de Zaplana.

Pugna entre Valencia y Madrid

El PP de Madrid ha negado que haya entrado en una batalla con el de Valencia para imponer al portavoz del grupo parlamentario en el Congreso. “Por nuestra parte no hay ninguna participación”, ha afirmado Ignacio González, vicepresidente de la Comunidad de Madrid y mano derecha de Esperanza Aguirre, según informa Soledad Alcaide. “Madrid no está haciendo nada porque es una decisión que corresponde al grupo parlamentario y a su presidente”.

González ha considerado que los dos posibles portavoces que han salido a la palestra, Manuel Pizarro y Esteban González Pons, son igualmente “válidos”. “Pizarro es de sobra conocido y González Pons tiene acreditada” su experiencia como portavoz”, ha aclarado.

Sin embargo, González también ha defendido con ahinco la participación del PP de Madrid en las elecciones generales. “Nadie puede discutir que Esperanza Aguirre se ha volcado en esta campaña de manera extraordinaria. Me atrevo a decir que ha hecho más actos fuera de Madrid que dentro. Y se ha volcado en la candidatura para obtener los mejores resultados de la candidatura de Mariano Rajoy”. El vicepresidente ha recalcado que son los “resultados más extraordinarios” del PP en unas elecciones generales en Madrid, con 10 puntos más que el Partido Socialista, que ha sufrido un “batacazo”. “Los resultados son evidentes y, a partir de ahí, todo lo demás son especulaciones”, ha zanjado.

El País. 

 

ENRIC HERNÀNDEZ / GEMMA ROBLES
MADRID

La decisió de Mariano Rajoy de mantenir-se al capdavant del PP ha ajornat, més que avortat, l’esclat d’una guerra successòria dins del partit, però les batalles pel repartiment del poder intern no han trigat a esclatar. El portaveu al Congrés, Eduardo Zaplana, i el secretari general, Ángel Acebes, cares visibles dels errors que després de l’11-M van conduir el PP a la derrota del 2004, han transmès al seu cercle més pròxim que no seguiran, com tothom sospitava després d’anunciar Rajoy la renovació del seu equip directiu. Però la cobertura de les seves vacants ja ha desencadenat la primera pugna entre els barons territorials del PP, que volen situar en aquests càrrecs de responsabilitat persones de la seva màxima confiança.
Dimarts, quan va sorprendre el comitè executiu del seu partit a l’anunciar que vol no només repetir com a president, sinó també com a candidat a la Moncloa en el llunyà 2012, Rajoy va voler donar un cop d’autoritat davant dels que, dins i fora del PP, van conspirar després de la derrota de diumenge per forçar la seva renúncia i optar a reemplaçar- lo. Les maniobres successòries forçosament s’han aturat, ja que tots els dirigents, amb entusiasme sincer o impostat, li van transmetre el suport a la seva reelecció en el congrés del juny.

EL CALENDARI DEL RECANVI
Per aplacar les pressions internes amb vista a la configuració de la nova cúpula del PP, Rajoy va anunciar que no presentarà la seva llista fins a la vigília del conclave, però el calendari li ha jugat una mala passada: a principis d’abril, quan s’hagin constituït les cambres, haurà de desvelar el nom de qui substituirà Zaplana com a portaveu al Congrés, i també haurà d’aclarir si Pío García Escudero continua com a cap de files al Senat. L’inici de la renovació, per tant, no podrà esperar fins al juny.
I aquí és on sorgeix el primer problema. No perquè Zaplana s’hi resisteixi, ja que donava per descomptat el seu relleu fins i tot abans del 9-M, sinó perquè els líders territorials, amb la madrilenya Esperanza Aguirre i el valencià Francisco Camps al capdavant, volen fer valer els esplèndids resultats electorals que ha aconseguit el partit en les seves comunitats, on van obtenir el 50% dels vots emesos i van guanyar un i dos escons, respectivament.
El president de la Generalitat i del PP valencià ja té un candidat per substituir Zaplana, el seu antecessor i acèrrim enemic. Es tracta d’Esteban González Pons, número u de la llista per València, exconseller i antic portaveu del PP al Senat. Amb 43 anys, González Pons, d’experiència i ambició acreditades, encaixa amb la imatge de renovació generacional que necessita el partit. També l’avala l’èxit electoral davant una rival a priori tan temible com la vicepresidenta Teresa Fernández de la Vega, que ha retrocedit en vots. Davant d’altres aspirants a fer de portaveu sense suport territorial, com Soraya Sáenz de Santamaría o Juan Costa, González Pons surt amb l’avantatge de tenir al darrere el potent PP valencià, amb més de 100.000 afiliats.
El PP de Madrid, amb 90.000 militants, podria advocar pel candidat valencià, però ahir Aguirre va moure fitxa i va advertir que Manuel Pizarro, expresident d’Endesa i fitxatge estrella de Rajoy com a número dos de la seva llista per Madrid, és un “excel.lent candidat” com a portaveu al Congrés. Encara s’ha de veure, segons fonts populars, si la presidenta fa campanya per Pizarro o només l’utilitza com a moneda de canvi per guanyar poder en la nova direcció.

CAMPS, AMB AVANTATGE
Perquè, en aquest incipient pols entre Camps i Aguirre, el líder valencià té totes les de guanyar. No en va, va ser el primer dirigent a demanar públicament a Rajoy, el mateix dilluns, que optés a la reelecció, i avui rebrà la seva visita a València amb motiu de les Falles. La relació entre Aguirre i Rajoy, en canvi, no passa pel millor moment. Dilluns la presidenta va guardar silenci, mentre els seus terminals mediàtics pressionaven el líder del PP perquè tirés la tovallola. I no s’ha d’oblidar que, a l’acabar la reunió en què va anunciar a Aguirre i a l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que no serien candidats al Congrés, Rajoy els va engegar: “No us preocupeu, si perdo les eleccions tots dos estareu en igualtat de condicions per succeir-me”.

9 DIES A L’ESTRANGER De fet, la pugna entre Camps i Aguirre per controlar el grup del Congrés no és sinó el preludi d’una guerra successòria que durant un temps, amb Rajoy revalidat, seguirà latent. I és que, exclòs Gallardón pel fet de no tenir escó per encapçalar l’oposició ni suport en el partit per enfilar-se al lideratge, els dos presidents autonòmics posposen les seves ambicions fins a les acaballes dels seus respectius mandats, que expiren el 2011. És a dir, un any abans de les pròximes generals, quan s’haurà de nomenar el candidat a la Moncloa i celebrar el següent congrés del PP.
Mentre els barons mouen els seus fils, Rajoy prefereix allunyar-se del soroll mundà, i dissabte se n’anirà de vacances amb la seva família a l’estranger. Tot seguit, després de nou dies de descans, començarà a preparar el congrés del PP juntament amb l’encara secretari general. Fonts populars asseguren que, després del revés electoral de diumenge, Acebes ha expressat la seva voluntat d’abandonar immediatament el càrrec, però el president l’ha convençut perquè segueixi fins al transcendental conclave del juny.
L’apreci que sent per Acebes i la dificultat de trobar algú que conegui com ell els secrets del PP fan dubtar Rajoy. Es debat entre substituir-lo, i en aquest cas García Escudero és la seva millor carta, i mantenir-lo com a número dos, però sense projecció mediàtica. En aquest cas cobrarien protagonisme Pizarro, Costa o Sáenz de Santamaría, als quals podria recompensar amb les vicesecretaries previstes en els estatuts del PP i fins ara vacants.

El Periódico