Publicat en Març 19, 2008 per jonkepa
El centre de la crisi econòmica catastròfica i el cor de les tenebres
EEUU perd la guerra estratègica, econòmica, militar i informativa en Orient Mig i Afganistan, i pretén enterrar el desastre amb ajuda de Falsimedia.
inSurGente/ ABN/ Premsa Llatina. - El vicepresident d’Estats Units, Dick Cheney, un dels principals propulsores de la invasió nord-americana a L’Iraq, va elogiar aquest dilluns els ‘canvis fenomenals’ en el país àrab en una visita per a avaluar l’èxit d’un reforç de tropes, cinc anys després de l’inici de la violenta invasió. L’agència de notícies Reuters destaca les afirmacions de Cheney davant el primer ministre de L’Iraq, Nuri al-Maliki. ‘És especialment significatiu poder regressar aquesta setmana per a commemorar el cinquè aniversari de l’inici de la campanya que va alliberar al poble de L’Iraq de la tirania de Saddam Hussein’, va sentenciar Cheney. D’igual manera, va dir que va notar ‘canvis fenomenals’ des de la seva última visita fa 10 mesos i va descriure els assoliments en seguretat com ‘espectaculars’.
Notícies vinculades, i dialèctica informativa i real de la guerra
ABN.- Les declaracions del vicepresident d’Estats Units contrasten, no obstant això, amb les d’investigadors de l’Oficina Federal d’Investigació (FBI, per les seves sigles en anglès) i del Departament de Justícia nord-americana, al novembre de 2001, quan van assenyalar que ‘podria ser que les llibertats cíviques tradicionals haurien de ser deixades de costat si cal obtenir informació sobre els atacs del 11 de setembre i els plans terroristes’.
Aquesta asseveració va deixar clar que les llibertats del poble iraquià no eren prioritat dintre de l’estratègia d’invasió.
En contraposició a les declaracions de Cheney, una destacada enquestadora diu que més d’un milió d’iraquians ha mort a causa de la invasió nord-americana.
La signa Opinion Research Business, amb seu a Gran Bretanya, va descobrir que un cinquè de les milers de famílies enquestades havia sofert almenys una mort vinculada a l’ocupació i la violència sectaria. L’enquesta té un marge d’error de 1,7%.
El nombre de morts podria ser encara major, degut al fet que els investigadors no van poder ingressar a les regions inestables de Kerbala i Anbar. Això relata el poc “espectacular” que ha resultat l’agressió per al poble de L’Iraq.
D’acord amb la investigació, la guerra es va convertir en la primera causa de mort per als homes entre 15 i 59 anys, després de la invasió de la coalició liderada per Estats Units en 2003, va destacar BBC.
Cheney està a L’Iraq com part d’una gira de nou dies que inclou, a més, Aràbia Saudita, Jerusalem, els territoris palestins, Turquia i Oman, va indicar Reuters.
Discrepàncies pel cost de la guerra a L’Iraq
Washington, 16 mar (PL) Forta discrepància entorn del cost de la guerra a L’Iraq sostenen públicament sectors oficialistes, parlamentaris i independents nord-americans, els càlculs dels quals difereixen de 400 mil milions de dòlars fins a tres bilions.
Aquesta va ser una de les preguntes incloses en enquestes efectuades amb motiu del cinquè aniversari de l’inici de la invasió a aquella república mesoriental, assenyalada per sectors opositors nord-americans com una de les causes dels problemes econòmics del país.
El govern al·lega que aquella guerra només ha costat uns 406 mil milions de dòlars des del seu inici, als quals accepta sumar uns 120 mil milions més que adduïx haver gastat en la lluita contra el terrorisme.
No obstant això, l’Oficina Presupuestal de Congrés (CBO) va estimar a l’agost que el cost de la conflagración havia estat de 604 mil milions de dòlars.
D’ells, segons el text, uns 533 mil milions de dòlars es van gastar en operacions militars del Pentàgon en ambdues guerres, equivalents a uns 11 mil milions de dòlars mensuals.
D’acord amb els càlculs d’aquesta oficina parlamentària, el cost del conflicte bèl·lic s’incrementarà fins a 2,4 bilions (milions de milions) de dòlars per a 2017, si encara persisteix l’ocupació nord-americana a L’Iraq i al mateix nivell.
Per la seva banda, Joseph Stiglitz, premio Nóbel d’Economia, estima que el cost real del conflicte ascendeix ja a tres bilions (milions de milions) de dòlars.
El Pentàgon va desestimar els càlculs de Stiglitz, segons els quals aquesta conflagración és la segona més costosa de la història després de la Segona Guerra Mundial.
Arxivat sota: EE.UU/ USA, Irak
El centre de la crisi econòmica catastròfica i el cor de les tenebres
