Suflé victimista

Ja fa temps que vull escriure un article en positiu sobre el govern de Camps, però no em resulta gens fàcil trobar un motiu. Rumiava sortir-me´n amb el minitransvasament de l´Ebre; puix és imperdonable -pensava- no tindre les mans lliures per a ocupar-les aplaudint les reivindicacions del Consell. Però, ai Senyor, les ganes de parlar-ne m´han durat el temps que exactament porta a que el sexe de l´home passe de l´erecció desafiant al més miserable estat de flacciditat. I és que hi ha tanta sobreactuació en Camps quan critica la tírria del Govern central a la «Comunitat», que estar-ne a l´altura és impossible si s´aporten només arguments simples.
El cas és que he volgut superar la frustració buscant un altre motiu. I quan creia haver-lo trobat amb el recurs d´inconstitucionalitat del Govern central, que el TC ha admès a tràmit contra la Llei matrimonial valenciana que recupera el nostre dret foral, vet ací que el conseller Castellano ha reaccionat també tan exageradament que m´ha sumit novament en la prostració, incapaç com sóc de participar en cap subhasta d´exageracions per posar fil a l´agulla de l´article.
Tot i això, si el PPCV creu que és el moll de l´os de la pàtria valenciana i veu els altres com a font de perversitat, no esperaran que vinga jo ara a matisar llur diagnòstic. Ja sabem que allà on Govern central i autonòmic són de diferent signe, el suflé victimista puja tant com l´interès de la hipoteca. Ara bé, si la disputa entre ambdós governs, més que una esgrima de floret, és una baralla al replà de l´escala, els ciutadans ens hem de preguntar si així tindrem millors serveis o, pel contrari, si no és eixe un joc pervers en el que cada govern culpa a l´altre de les seues inep­tituds. Guerra, doncs, ni de flors. Ja veuen: volia fer una columna reflectint sentiments amables i estic a punt de caure en el discurs moral. En fi, a veure si ho arregle dient que la culpa de que Camps marque paquet victimista és del Govern central, que, en política de comunicació, falla més que una escopeta de fira.

Jesús Puig, Levante-emv