Quan el mal ve d’Almansa

Cada 25 d´abril, la commemoració d´aquesta data adquireix un sentit més de reivindicació. Qui recorda, qui reflexiona i analitza, qui ix al carrer i es manifesta per una societat valenciana més justa i lliure, és conscient que l´acció per aconseguir aquest objectiu ha de ser constant, i ha d´enfrontar-se, lamentablement, en multitud d´ocasions, amb una oposició ferma i cabotera, desaprensiva amb el que ja s´ha aconseguit i indiferent cap a la memòria i cap al futur sense oblit.
Aquell mal d´Almansa de 1707, que a tots alcançà (com diu el vell refrany), continua encara hui de tant en tant alcançant-nos; fent en ocasions de la nostra cultura un motiu de discòrdia, manipulant-la i convertint-la en un simple espectacle distorsionat, tenyit de fastuositat i grans projectes que sols busquen una aparença de cartró pedra. El vent sufocant d´Almansa de principis del segle XVIII continua bufant de tant en tant en aquest tercer mil·lenni, alçant pols per tot arreu, creant tronades del desert amb la llengua, provocant, per exemple, que estudiar en valencià i en centres públics en valencià siga tota una odissea.
Felip V segueix cap avall a Xàtiva. I no ho està debades. Tres segles després, la dinàmica d´actuació del PP -també cap avall com Felip V- té semblances amb eixa política d´aquell Borbó divuitesc: fent de l´esperit, de l´autonomia valenciana sols un tràmit per als seus interessos, allunyats de la realitat justa i igualitària per als valencians i valencianes, que hem de patir, com aquells socarrats, les flames incendiàries del seu discurs.
Les darreres paraules i accions del PP no són més que l´alé d´una guerra contínua contra Catalunya, creada en els seus propis laboratoris per intentar enemistar al poble valencià amb un enemic fictici, amb qui, per molt que els moleste, compartim la nostra llengua, el nostre arrel, la nostra cultura.
Despús-ahir van ser l´aigua i les infraestructures, ahir va ser el finançament, hui és, de nou, l´aigua; demà, qui ho sap? Tot passa per les mans d´un PP que sols sembla tenir l´objectiu de fomentar un discurs de dreta extrema, d´un anticatalanisme verinós i destructiu, buit d´arguments sòlids, fet de demagògia i versos repetitius i ximpleries.
Front aquest, un PSOE tebi, que sempre nada entre dos aigües, insípid fins la sacietat, complaent amb uns, recelós amb els altres, moltes vegades coincident amb qui governa, instal·lat en el discurs que preocupar-se massa és adquirir un color que no portarà vots en les urnes.
La commemoració del 25 d´abril és més que recordar una data. És reflexionar sobre aquesta per entendre el present i el discórrer d´un País Valencià, fet d´homes i dones valentes, capaces de mirar cap a enrere per saber construir un futur cert, sense tebieses, sense aparences ni fastuositats, on el que importa és el ciutadà i la ciutadana, la terra, la llengua, la cultura, els drets a tenir memòria i a no oblidar.

Gloria Marcos, Coordinadora d´EUPV.

Levante – emv