La majoria volàtil del PPCV

A hores d´ara, el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) disposa de majoria absoluta a les Corts, però hi ha factors que tornen volàtil aquesta majoria.
Les anàlisis electorals distingeixen el vot decidit i el vot de simpatia. La comparació de l´estudi 2.555 del CIS (2004) i l´estudi 2.750 (2008) acredita un primer factor de precarietat: la caiguda del vot decidit al PP. Encara que els seus percentatges de vot respecte del cens augmentaren del 28,5% en 2004 al 30,3% en 2008, els percentatges de vot decidit prèviament, segons els sondeigs, minvaren del 26,2% al 21,1%, el que és més significatiu perquè el conjunt de vot decidit als dos partits majoritaris augmentà 6,5 punts de 2004 a 2008 (el vot efectiu als dos partits s´incrementà només 2,3 punts). Les declaracions de Gabriel Elorriaga sobre l´estratègia de desmobilitzar votants socialistes, representen una constatació d´aquest problema. Cal afegir la segregació dels votants decidits del PP. El baròmetre d´octubre de 2007 (estudi 2375) relaciona el vot decidit amb el vot a les eleccions anteriors. El 22,4% es declarava votant del PP (un trimestre després havia baixat 1 punt). El que resulta notable és que el 82,6% d´aquest grup recordava haver votat al mateix partit en 2004 (fidelitat superada sols pel PNB). Només un 12,3% del vot decidit arribava al PP des d´un altre partit, percentatge molt inferior al del PSOE, que rebia un 21,2% del seu 32,5% de vot decidit des d´altres opcions. Quan Mariano Rajoy repetia que el seu programa electoral era bo per a votants socialistes, potser expressava la preocupació per les conseqüències de la minva i la segregació del seu electorat. Aquests factors s´han de relacionar amb la relativa homogeneïtat de l´electorat popular, el fet que és menys divers, la qual cosa entrebancaria la incorporació de votants. Per exemple, les estimacions de vot de persones joves i grans (com mostra l´estudi de J. M. Bernardo, previ a les autonòmiques) o allò que preocupa als votants del PP, es distància més dels resultats generals que en el cas del PSOE (l´estudi 2.735 del CIS, d´octubre passat, n´aporta dades) o, amb un altre exemple, la seua adscripció religiosa està més determinada (la diferència entre els votants del PP catòlics i la mostra és de 16,6 punts, per al PSOE és només de 1,8).
Més factors de precarietat albirem si ens referim al País Valencià. El sondeig del CIS anterior a les autonòmiques de 2007 (estudi 2.694) atribuïa una diferència notable entre el vot decidit pel PPCV (35,9%) i al PSOE (24,0), en el cas valencià, que opera aritmèticament suavitzant els factors de precarietat assenyalats adés. Aquesta diferència no és un factor positiu per al PPCV, perquè la direcció estatal pot consentir la seua reducció per l´interés general de la formació (recordeu el tema del l´Ebre a l´últim programa). Hi ha més factors de precarietat si considerem la simpatia electoral envers el PPCV. El seu èxit a les autonòmiques s´hauria de relacionar suposadament amb la següent cadena argumentativa. Segons l´estudi 2.694 del CIS, el 49% considerava bona o molt bona la situació general valenciana, front al 11,7% que la trobava mala o molt mala. Si era tan bona, es podria deduir que havia millorat. Així, la situació era millor o molt millor que 4 anys enrera per a un 34,1%, front a 18,5% que la trobava pitjor o molt pitjor. I, com a corolari, la gestió del Govern de la Generalitat i el seu president havia estat bona o molt bona (42,1%, el Govern, i 44,1%, el president) i només una mínima part les qualificava com a males o molt males (16,3% i 16,6%, respectivament). Què passarà quan el començament de la cadena deductiva varie? Certament això no ha de determinar un canvi d´opció (com acrediten els estudis del CIS), però, la política del PPCV ha estat particularment relacionada amb els subsectors productius la percepció social dels quals ha variat ara. Els eufòrics discursos sobre les «oportunitats» d´Eduardo Zaplana ja no es poden repetir. A l´anterior percepció positiva ha contribuït la política de grans esdeveniments del PPCV. Com argumenta el professor Gil-Manuel Hernàndez, aquesta estratègia resulta rendible perquè està ancorada en l´augment de la incertesa i el risc socials que provoquen les tendències globals. Aporten un sucedani identitari en temps de modernitat «líquida» (Bauman) i serveixen per «posar-nos en el mapa», com repeteix Rita Barberá. Però estem en el mapa per poc de temps, perquè tot flueix ràpidament i aquesta cursa cap a la notorietat evanescent no és compatible amb un canvi de tendència econòmica.
El concepte d´«esquerra volàtil» ha estat proposat per caracteritzar un segment de l´electorat espanyol que donaria el triomf al PSOE, si el votava, o al PP, si s´abstenia. Al País Valencià, pels factors adduïts, seria raonable parlar d´una «dreta volàtil», o si més no, d´una dreta amb una majoria «volàtil», en una situació més precària d´allò que reconeixeran mai.
Fransec J. Hernández del Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat València a Levante-emv