Alerta mundial per la fam

InSurGente.- La Premsa anglesa ho ha batejat «el tsunami silenciós» i el Banc Mundial ha vaticinat «la fi de l’era dels aliments barats». Ahir, la campana d’alarma la va tocar el Secretari General de l’ONU, Ban Ki-Moon, qui va anunciar que el desproporcionat augment dels preus dels aliments en un últim any, proper al 50 per cent a nivell planetari, és ja una «crisi global». Diversos economistes i analistes de la FAO van explicar com la inflació alimentària s’ha convertit en la gran prioritat de Nacions Unides per als pròxims mesos. Així de greu està la situació. Mentre, en els països occidentals se segueix mirant per a altre costat per a no ahondar en les causes d’aquesta tragèdia provocada pel capitalisme. Ja veuran que en poques setmanes la culpa l’acaben tenint els marxistes.

Tant, que fins i tot s’estan modificant les agendes, com la del Cim sobre canvi climàtic i els biocombustibles que anava a tenir lloc a Roma al juny i que s’ha substituït per un Fòrum dedicat a frenar els preus dels aliments. Després de fer una crida perquè s’engeguin els mecanismes humanitaris amb els quals evitar fams a gran escala en els països més afectats, Ban Ki-Moon va citar ahir per damunt la idea d’una «revolució verda» com mesura per a frenar l’augment dels preus.

Intervenció

AL que es refereix és a la proposta esbossada per la FAO fa alguns dies i que consisteix a incentivar la producció agrícola a través de facilitats i ajudes per a l’agricultura familiar, el consum de tot tipus de productes nacionals, el cultiu ecològic i el autoabastecimiento alimentari dels països. L’ONU es veu obligada a donar una floreta per a no entrar en les raices del problema, considera que el mercat global d’aliments bàsics (com per exemple el del gra) és massa fràgil i sensible a variacions de preus imprevistas, pel que els països que importen la major part del que mengen (la majoria pobres, a Àfrica, Àsia i Iberoamèrica) estan exposats a patir fams freqüentment.

Davant això, la FAO proposa que es potenciï l’agricultura tradicional i familiar, que s’apliquin amidades de baix impacte ecològic i que, a poc a poc, es vagi disminuint el volum d’importació i exportació d’aliments.

Enfront de la «revolució verda» de l’ONU, moltes multinacionals i alguns experts proposen que s’impulsin els cultius de varietats modificades genèticament. Les seves lobbys aprofiten la conjuntura per a instal·lar els seus cultius sinistres. Els defensors de la «opció tecnològica» creuen que impulsant l’agricultura tradicional i el model familiar serà impossible donar per a mejar a la creixent població mundial i als centenars de milers d’automòbils que funcionen ja amb biocombustibles vegetals, pel que urgen avanços en la investigació de llavors transgèniques.

Estabilització

Mentre s’estudien precipitadament les causes i efectes de la crisi alimentària, els primers informes indiquen que és poc probable que vagin a baixar els preus. El que es va a intentar és, més aviat, estabilitzar-los.

En cultius com el blat o l’arròs, actualment el món menja més del que produïx i estem vivint de l’emmagatzemat en els últims 40 anys, en la recién acabada «era dels aliments barats» durant la qual el menjar tot just va pujar de preu durant dècades. «Igual que va acabar l’era del petroli barat, s’ha acabat l’era del menjar barat», concloïa un recent informe del Banc Mundial. El capitalisme busca excuses davant l’hecatombe.