Pecat d´omissió

Jesús Puig en Levante-emv.

Per masoquisme, solc llegir les pastorals de l´arquebisbe de València. S´estranyaran que a un filisteu com jo li done per llegir literatura de grandiloqüència fallida, però si hi ha qui escolta la COPE buscant motius per sentir-se ofès, també jo puc llegir cardenalícies per castigar les neurones. Aquesta setmana, però, la pastoral destaca pel que no diu més que pel que diu. Ja sé que jutjar algú per les coses que calla pot resultar excessiu, però no si afecta al sector professional a què pertany l´arquebisbe, que, si fa examen de consciència, s´adonarà que ha comès pecat d´omissió. Doncs, si abans de les eleccions tira la pedra contra l´Executiu, acusant-lo de trair els morts per negociar amb ETA, ara no pot amagar la mà si la regidora del PP de Mondragón s´absté en la moció ètica contra l´alcaldessa d´ANV. Si abans carrega contra el matrimoni gai per hipotètiques conseqüències funestes, ara que el Papa demana perdó pels clergues que furguen el culet als xiquets no pot fer com l´estruç, quan els sacerdots pederastes han provocat ja «funestes conseqüències» en les seues víctimes. Si abans qualifica de modèlic l´estatut valencià, contraposant-lo al català, ara que el TC admet a tràmit el recurs d´inconstitucionalitat contra la Llei matrimonial valenciana que desplega l´estatut «modèlic» no pot fer com els bruts que escombren de mala gana: amagar la brutícia sota la catifa i xiular. Pixar per la borda, i fer-ho sempre pel costat d´estribord, com sap qualsevol mariner té l´inconvenient de que un canvi en la direcció del vent et porte a sobre la xopada.
Com que l´omissió és una acció per defecte, callar és una forma d´actuar. Si García-Gasco no hagués desbarrat abans de les eleccions, els silencis d´ara no serien tan mal interpretats. Però que no passa res, eh! L´arquebisbe té tot el dret a parlar quan li plaga, dit siga amb tot el respecte que no es mereix. Però una societat madura com la valenciana té l´obligació de convertir dites opinions en absolutament irrellevants.