De Txernòbil a Cofrents, passant per Ascó

Carles Arnal* en Levante-emv.

Ara fa 22 anys del greu accident nuclear de Txernòbil, que va posar en relleu la gran perillositat d´aquesta indústria i va deixar ben clar que els accidents poden ser reals i d´enormes magnituds. Al darrers temps hi ha veus que pretenen defensar novament la desacreditada energia nuclear, passant per damunt de tots els seus problemes. La novetat és que ara alguns defensors de les nuclears empren arguments ecològics. Segons ells seria la sol.lució per al problema de l´esgotament dels combustibles fòssils i per fer front al canvi climàtic. Problemes aquests derivats de la insostenibilitat d´un sistema productiu basat en el consum exponencial de recursos naturals limitats; situació que no pot continuar indefinidament, ni amb nuclears ni sense. Tanmateix la consigna dels pronuclears sembla ser qualsevol cosa menys anar al fons de la qüestió.
Però l´energia nuclear no és cap sol.lució. Els seus greus problemes segueixen sense resoldre´s. L´urani és un recurs escàs, molt limitat i molt mal repartit pel món. Els posseïdors de les limitades reserves poden, quan vullguen, jugar amb els preus o emprar l´urani com arma política. La tecnologia necessària per gran part del cicle nuclear està concentrada en poques mans i perillosament emparentada amb l´ús militar de l´urani (Iràn és un cas exemplar dels conflictes que poden generar-se). És una indústria molt cara que deixa exclosos als paísos pobres.
La perillositat de l´energia nuclear és molt gran, per això calen uns nivells molt elevats de seguretat; però la seguretat absoluta és inabastable. Davant les devastadores conseqüències que poden tindre les fuites radioactives i els accidents nuclears, les costoses mesures de seguretat no són cap luxe, sinó una inexcusable exigència,… que no obstant presenta deficiències contínuament. El darrer incident ocorregut fa poc a Ascò posa en relleu que poden produir-se errades estúpides, i que aquestes poden originar efectes imprevists i perillosos. Demostra que els responsables de les nuclears poden ocultar accidents i mentir sobre la seua gravetat, i que els responsables de supervisar les nuclears (el Consell de Seguretat Nuclear) pot tardar bastant en detectar totes aquestes deficiències o fins i tot ser poc exigent per combatre-les (com es va demostrar en un anterior incident en Vandellòs).
La nostra nuclear de Cofrents té un historial de reiterades fallades i incidents de tota classe, que ens situa en la capçalera de l´Estat pel que fa a incidències més o menys importants. Per més que s´esforcen els seus responsables no poden amagar que les errades humanes, més o menys estúpides, es reiteren tots els anys; i que també abunden fallades de mecanismes i materials. No poden dissimular tampoc que algunes de les errades podrien haver acabat en un accident greu. L´informe d´avaluació interna efectuat fa uns anys i filtrat extraoficialment (ja que els responsables de la nuclear es cuidaven molt de no donar-lo a conèixer) mostrava una gran quantitat de deficiències en les pautes de seguretat. La gran reparació acabada de realitzar l´any passat (pionera al món) que va obligar a canviar la totalitat dels mecanismes de les barres de control, no era cap luxe, era el resultat d´un important procés de corrosió detectat en aquests mecanismes.
Finalment està el tema dels residus nuclears, els més perillosos que existeixen i que encara no tenen cap sol.lució. Literalment no se sap que fer amb aquests residus, ni s´ha pogut trobar en totes aquestes dècades una ubicació segura i definitiva. S´actua improvisant sol.lucions transitòries: deixar de moment els residus en les nuclears (per a la qual cosa no estaven dissenyades ni avaluades); buscar algun magatzem provisional (encara no identificat), etc., etc. En la mateixa nuclear de Cofrents tenim centenars de tones de residus d´alta activitat que encara no sabem on, ni com, aniran a parar, afegint una font de problemes i riscos inicialment no prevista.
Definitivament l´energia nuclear no és cap sol.lució. Però existeix tot un conjunt d´actuacions pendents que poden ser la sol.lució: potenciació i diversificació d´energies renovables, mesures d´estalvi i eficiència en tots els àmbits productius i de consum: indústria, edificació, transports, etc.; tot un camí encara per desenvolupar. És el camí de la sostenibilitat; difícil potser, sobretot si ni tan sols s´intenta.
Un camí que estaria ara molt avançat si, des de fa dècades, s´hagués impulsat a fons, en comptes d´apostar per la nuclear com a sol.lució. Els fullets que es repartien als visitants de Cofrents fa anys deien «Nuclear hoy, solar mañana». La trampa és que els diners anaven tots a la nuclear i la pobra energia solar rebia misèries; en aquestes condicions s´ha avançat poc pel camí renovable. Quan canviarem les prioritats?.

*Portaveu d´Els Verds Esquerra Ecologista del PV.