El Sol a la universitat

Mª Josep Picó a Levante.emv.

Disposar d´un potent aire condicionat i tindre ben a prop un aparcament on deixar el cotxe semblen ser algunes de les prioritats bàsiques per a la nostra comunitat universitària. D´aquestes dades es desprén que l´ecologia encara no és un factor primordial generalitzat en aquest àmbit. Malgrat això, les energies renovables i la gestió ambiental han esdevingut autèntics reptes per als gestors de les universitats públiques i ho reflecteixen els seus plans estratègics.
Els edificis dels campus de Tarongers, Blasco Ibàñez i Burjassot-Paterna de la Universitat de València disposaran als seus sostres, a partir del pròxim octubre, de 6.000 metres quadrats de panells solars fotovoltaics -de generació d´electricitat- els quals permetran una reducció anual de quasi mil tones de diòxid de carboni (el principal gas d´efecte hivernacle). Aquestes instal·lacions, amb un pressupost de 16 milions d´euros, aportaran uns 113 milions de quilovats hora a l´any, és a dir, al voltant del 10% de l´energia que consumeix aquesta entitat. Per la seua banda, la Universitat Politècnica de València també prepara la incorporació de grans infraestructures de captació solar i, malgrat la seua imparable modernització i expansió sobre terreny d´horta, ha començat una trajectòria ferma i de futur en el respecte al medi ambient: l´equip de l´Oficina Verda porta a terme la implantació de la certificació EMAS, un sistema de gestió ambiental molt més exigent i ambiciós que la ISO 14.001, a més a més de ser el recomanat per la Unió Europea.
Aquestes accions de les universitats tan decidides, quant a compromís i inversió, poden convertir en una anècdota les mesures d´estalvi energètic destacades recentment per la regidora de Qualitat Ambiental, Energies Renovables i Canvi Climàtic de l´Ajuntament de València, Maria Àngels Ramón-Llin, qui va subratllar la incorporació de panells solars fotovoltaics en el Palau de Congressos i la sincronització de semàfors per afavorir el trànsit. I què s´està fent per a millorar l´eficiència de l´enllumenat públic de la ciutat o per a complir l´ordenança municipal solar tèrmica aprovada fa tres anys? S´enterem prompte que el Bioparc ha posat plaques solars tèrmiques -per calfar amb sòl radiant les gàbies, i l´aigua sanitària i de les peixeres- però poc sabem de l´evolució de les teulades solars a la nostra ciutat ni dels incentius per a la seua instal·lació.
Al territori valencià disposem de vuit municipis amb ordenances d´energia solar tèrmica. Segons el balanç del 2007, elaborat per l´IDAE, són: València, Silla, El Puig, Beneixida, Castell de Castells, Onil, Bigastro i Finestrat. Així, difícilment serem líders en aprofitament solar, malgrat el potencial que ens regala el nostre clima. La Comunitat Valenciana té 80.255 metres quadrats de plaques tèrmiques, front a les 292.895 d´Andalusia, les 133.700 de Catalunya, les 86.244 de Balears o les 56.258 de Madrid. L´estat Espanyol tampoc no és capdavanter en l´àmbit europeu en aquesta matèria, ja que amb 547.000 metres quadrats d´aquestes plaques es queda infinitament lluny dels set milions d´Alemanya o de tres milions de Grècia.
Ramón-Llin parlava de «conscienciació social» ambiental, però sense inversió en sensibilització ni subvencions de les energies renovables aquest procés resulta més complicat, sobretot en una societat com la nostra dirigida pel màrqueting. Per això és representatiu que encara que estem molt endarrerits en energia solar tèrmica -la que tothom pot posar-se a casa i, per tant, genera una opinió pública favorable- som grans productors de solar fotovoltaica en l´àmbit estatal (també esquàlid), per darrere de Navarra i Castella i Lleó. Perquè aquesta alternativa requereix molta més inversió, superfície, tràmits (alta com a productor) i, per tant, molt més allunyada a la realitat de les famílies.
Mentre les universitats miren al Sol i el veuen com un recurs, no és menys il·lustratiu que entre les ajudes prioritzades per l´Agència Valenciana de l´Energia destaquen el pla de renovació de calderes o el canvi de la tecnologia d´il·luminació dels semàfors. Tal vegada els seus rojos verds i grocs han esdevingut les veritables estreles que guien les nostres ciutats.