Més sobre el transvasament

Per Vicent Miquel i Diego- Las Provincias

En tot el conflicte de l’anomenada guerra de l’aigua la postura de CiU ha estat ben rotunda i ben clara: el transvasament del Roine (en castellà Ródano), per a Catalunya i el de l’Ebre per al País Valencià, Múrcia i Almeria. Però l’oposició total al darrer ha fet que el transvasament del Roine també es pense cap al sud.

Però la postura socialista es tossuda en contra dels transvasaments vinguen d’on vinguen. I per una vegada esdevenen defensors dels francesos dels rius i les aigües d’aquell país. Sembla que a França no hi ha ecologistes, que els geògrafs francesos (fins fa poc els més prestigiosos del món) no valen res, que els bons són els d’ací. I aquells han comés els errors de no oposar-se al transvasament amb les mateixes raons que fan els “sabuts” de Saragossa i altres parts de la Península. ¿On ha anat a parar, a França, la intel·lectualitat francesa que no defensa el seu medi ambient i els seus ecosistemes? A eixa tonteria han arribat els pseudointel·lectuals d’este país, que han convertit la guerra de l’aigua en una qüestió merament semàntica. Per ells cal refusar el nom maleït de transvasament i canviar-lo pel d’”aportacions puntuals” de cabals en els casos de sequera. I així, el que tota la vida s’ha anomenat “transvase” de l’Ebre ara ni tan sols pot anomenar-se “minitransvase”, per l’odi a la parauleta.

En tota eixa història ha sobrat la demagògia i la manca de raons. Certament al debat hauria d’haver-se aportat totes les raons d’una i altra banda i han sobrat les demagògies oportunistes i les mentires al respecte.

S’ha parlat massa de camps de golf i la primera oportunitat que han tingut els aragonesos han sembrat els Monegros de camps de golf i ¡32! casinos. S’ha parlat d’una “nueva cultura del agua” consistent, sobretot, en la reutilització dels cabals i el rec per degoteig, sense adonar-se que ací, al País Valencià, ja fa anys que açò es feia i que era ací l’únic lloc on es feia. Els valencians som els capdavanters en Espanya en reutilització d’aigües depurades i en l’aplicació del degoteig. I això es calla. Tot és fer cas a un “il·luminat” que ens aconsella arrencar tots els tarongers perquè el dia de demà no podrem competir amb els d’Israel o els de Marroc i convida els europeus que abandonen estes costes i que se’n vagen a Croàcia i al Magrib a edificar els seus apartaments. Invitació molt oportuna quan la solució prevista, lluny d’aportar els cabals necessaris, consisteix a inundar les zones turístiques de salmorres en la platja. No s’ha posat la suficient atenció al fet que l’antitransvasament, a més d’atemptar contra l’agricultura desertitzada del país, va sobretot en contra del sector turístic d’Alacant i de més al sud. Es tracta de desmuntar àrees econòmiques existents i que funcionen, malgrat llur i nostre Estat, substituint-les per la desocupació en general en tota esta àrea. Però, aquesta desocupació, ¿com la satisfaran? ¿Qui pagarà?

Certament, a banda de les “aportacions puntuals” (que ja seria hora que ens destinassen unes quantes a les terres del sud), a llarg termini no hi ha més solució que els transvasaments, molt més barats que les dessalintzadores que estan lluny de cobrir els cabals exigits i que van a carregar-se les platges i el sector turístic.