Gloria Marcos* en Levante-emv
No hi ha res més indignant que una mentida irrespectuosa. Una mentida que ofen a l´interlocutor, que el tracta com si estigués en un nivell intel·lectual més baix, que a més aprofita sense rubor el seu desconeixement, provocat perquè se li ha ocultat informació. La mentida indignant, maquiavèl· lica, la que ve de l´obscuritat, premeditada, planificada… eixa és la que sap utilitzar molt bé el govern del PP. Sense contemplacions, sense tremolor.
Que els valencians i les valencianes continuem sense saber quant ens ha costat la visita del Papa és vergonyós, però que el Consell mentisca no ja sobre la quantitat -la qual estimem milionària-, sinó sobre el fet de que ja haja dipositada la xifra en el Registre de Fundacions, és -i ja no sabem ni com definir-ho- intolerable. Ho hem dit aquesta setmana, una vegada més: el Partit Popular té en l´ús dels fons públics i en la ocultació de les seues destinacions, la seua activitat preferida. Que els contribuents no puguem saber on van els nostres diners, és indignant, per dir-ho suaument.
L´actuació del PP per amagar el cost de la visita del Papa és el paradigma de la seua forma d´actuar. Camps i el seu equip fan de l´ocultació el seu senyal d´identitat. I el cas del cost de la visita del Papa és un més dels molts que podríem posar quan es tracta del tema del diners. Els grans esdeveniments són l´afició del PP i ocultar el seu cost desorbitat per evitar que l´oposició ho critique, el seu principal objectiu. Camps està posant a la democràcia cada vegada més en risc, quan impedeix que l´oposició realitze la seua tasca de control del govern.
El PP està prenent el pèl als valencians i valencianes, dilatant primer l´aplicació del reglament per a no contestar als diputats, ocultant informació, i ara mentint de manera descarada. EUPV ha sol·licitat al conseller Gerardo Camps la documentació i els conters de la visita del Papa, perquè considerem que és un dret el que tenen tots els valencians i valencianes de saber quans diners els costà de les butxaques.
El PP no pot pensar que és el propietari de les veritats absolutes, com creu últimament el president de la Generalitat. Ni ell mateix pot sentir-se com se sent, com un demiürg omniscient i poderós a qui tots els ciutadans i ciutadanes hem de considerar-li encertats els esdeveniments i circs que munta al País Valencià. I per descomptat no pot creure´s més enllà del que és: un administrador que ha de vetlar per les necessitats del seu poble, repartint de manera justa i equilibrada els diners que entre tots li hem posat en les seues mans. Ha de prioritzar -perquè és el seu deure- els serveis socials, l´educació, la sanitat… per damunt de tota la resta de fastos.
I diga, senyor Camps la veritat del que es gasta. Alce la cara, senyor president, no s´avergonyisca, i diga als valencians i a les valencianes què ens ha costat la visita del Papa. I que cadascú jutge.
*Coordinadora d´EUPV.
Archivado bajo: PP, Política Valenciana, Valencia































Premio recibido desde
Premio que me han otorgado desde