Temps de Germania

Miquel Ángel Barona*. Levante-emv

El passat 17 d´abril en el conflicte a tota ultrança entre el govern de l´Estat i el de la Comunitat va produir-se un gravíssim salt qualitatiu: El Tribunal Constitucional va admetre el recurs de constitucionalitat que va promoure el govern de l´Estat contra la primera Llei que recupera i actualitza el Dret Civil Foral Valencià, la Llei 10/2007 de 20 de març de Règim Econòmic Matrimonial Valencià suspenent la seva vigència i aplicació.
Després de l´aprovació en temps record de la reforma de l´Estatut d´Autonomia amb un text que pretenia ser model per als qui l´havien de seguir, hom no esperava que l´acord institucional en materia de desenvolupament de l´autogovern entre les dues forces polítiques majoritàries durés tan poc. Certament ambdosos governs s´han anat posant travetes i torpedejant llurs iniciatives, però es que l´escalada d´hostilitats ara arriba fins a posar en seriós perill el Dret Civil valencià que amb tantes dificultats ha perviscut.
Val a dir que el Partit Popular va proposar un Estatut reformat que malgrat les aparences, es molt moderat. La falta de valentia en les declaracions i l´autocontenció de la reforma de l´Estatut es palesa en les nombroses referències a lleis estatals i la Constitució, així com en la denominada Clàusula Camps, la Disposició Addicional 2ª, per la que ens reservem la facultat d´ampliar les competències que altres Estatuts si que s´atrevisquen a demanar i els siguen concedides.
Els errors històrics que han impedit el desenvolupament del nostre autogovern son evidents per a tots. Que no s´haja exigit mai la derogació expressa del Decret de Nova Planta de 29 de juny de 1707, amb el que es produiria una reviviscència dels furs. Que no s´haja fet una compilació del nostre Dret Civil. Que el nostre procés autonòmic es tramitara per la via de l´art.143 de la Constitució Española (i que els que ho aconseguiren tinguen places i carrers dedicats a la seua major glòria). Que l´article setè de l´Estatut reformat diga que es «procurarà la recuperació…» i no que «recupera els continguts dels Furs del històric Regne de València», cosa que sí que es diu en la Disposició Transitòria Tercera però també molt matisadament.
Caldria que el partit socialista reflexionara curosament d´on el pot portar aconseguir una sentència que mutile aquesta Llei i de retruc ferisca de mort a la resta del Dret Civil Valencià. Experiències en tenen del que suposa el non liquet judicial, m´estic referint a l´execució de la sentència del Teatre Romà de Sagunt, que ara gairebé tots voldrien que no s´ haguera dictat. El PSPV ha de triar nou secretari general i algun dels candidats podria reparar en aquesta situació i proposar exigir a la direcció de Ferraz la retirada del recurs, però molt em sembla que a Madrid segueixen creient allò que va dir el Comte-Duc D´Olivares: «tenemos a los valencianos por más muelles». Als uns esta recent ànsia foralista de potes curtes se´ls pot acabar quan no els proporcione redits electorals i els altres, atès que governen a Madrid i no ací, poden tenir la temptació de congraciar-se amb el centre tot cedint en aquesta cabdal qüestió. La resta de forces polítiques mentre es dessagnen en lluites internes estan perdent un temps preciós en aixecar-se i fer oposició.
Ens juguem el ser o no ser, son temps per a una nova germania que permeta salvar el nostre Dret Civil i amb ell una part vital de l´autogovern. Esperem que el seny impere entre les forces polítiques d´este país, s´hi impose una mínima lleialtat institucional i altura de mires i que se n´adonen del gravíssim perjudici que les seues misèrrimes disputes polítiques ha causat, causa i pot causar per a aquest poble.

*Advocat.