Un gran partit per a un gran poble

Francesc Signes . Levante-emv

Trenta anys de militància no han fet més que enfortir el compromís personal i les conviccions socialistes que em van portar a ingressar en el PSPV. Em sent orgullós de pertànyer al partit que va aconseguir que el poble valencià tinguera les quotes d´autogovern que històricament venia reclamant i de la forma en què vàrem saber actuar de catalitzador d´un magma social divers, cohesionant-lo entorn als valors comuns que ens identifiquen com a poble. Reivindique les etapes del lideratge de Lerma, Romero i Pla. Sóc conscient de pertànyer a un gran partit que ha fet grans coses per la seua Comunitat, però, sobretot, estic convençut que li´n queden per fer moltes més.
Resulta evident que a Camps només li interessa de la Comunitat Valenciana la seua influència per a catapultar-lo cap al lideratge nacional del PP. No li preocupa, com no li va preocupar a Zaplana, practicar una política de terra cremada amb el seu propi poble, perquè no pensa quedar-se ací per a arreplegar les cendres. Els socialistes tenim difícil contrarestar eixa estratègia, que recolzen poders econòmics i mediàtics, tant privats com públics, quan inclús se´ns nega el recurs als instruments que el sistema democràtic reserva a l´oposició. Però això no pot servir-nos d´excusa per a caure en la resignació, sinó per a esforçar-nos més per recuperar la confiança dels ciutadans.
Setze anys d´alcalde de l´Alcúdia, amb successives majories absolutes, m´han ensenyat una lliçó: la confiança només s´aconseguix amb el treball diari i el contacte permanent amb el poble. Dos qüestions, treball i proximitat, en les que haurem de centrar-nos els socialistes si volem superar el nostre evident allunyament de la societat valenciana.
L´enclaustrament a què ens ha conduït l´arrelada cultura de quotes de poder intern, que s´ha assentat en el nostre partit, ens ha mantingut massa ocupats a defendre els bastions propis enfront dels successius intents de renovació, en compte d´adaptar la nostra organització a les noves circumstàncies d´una ciutadania, i una militància, cada vegada més exigent i preparada.
Un enclaustrament que ens ha impedit apreciar que les transformacions econòmiques i socials, que es produïen en la nostra Comunitat, estaven modificant la fisonomia i la sensibilitat del poble a què ens dirigíem, un poble amb unes inquietuds quotidianes que deixàvem sense resposta. Els jóvens, els treballadors assentats que han millorat les seues condicions de vida i benestar i inclús els perdedors del nou orde econòmic, van començar a mirar cap a altres discursos o es manifesten actius a través de noves plataformes i moviments alternatius i de rebuig, mentres nosaltres manteníem un discurs ancorat en l´heroica lluita per les llibertats o en l´exclusiva defensa d´allò públic com a símbol de benestar.
Necessitem realitzar una catarsi voluntària, que transforme les velles estructures internes del partit en noves vies de participació democràtica. Hem de reinventar-nos com partit desvinculat de visions del món que fa temps que es van esvair, obert als militants i a la societat. Convertir-nos en una taca d´oli que amere el teixit associatiu valencià i se n´amere d´ell, amb una porositat social permanent que arribe a ser un tret definitori del partit. Treballar des de la proximitat als ciutadans, als hòmens i dones que, eixos sí, tenen moltes idees que aportar-nos i que no s´han sentit atesos ni escoltats.
Però hem de fer-ho sense revengismes. Ningú, que haja tingut alguna implicació en la vida del partit, pot reivindicar-se alié als èxits o fracassos electorals, ni pretendre´s immaculat de qualsevol error. Tots hem d´assumir la nostra responsabilitat en la complicada situació en què ens trobem, si volem contribuir a superar-la.
Confie plenament en la nostra capacitat per a assumir-nos i regenerar-nos. Reivindique el nostre dret a esmenar els nostres errors sense supervisions externes. L´enorme autoritat moral de Ferraz no pot confondre disciplina amb submissió, ni col·laboració amb subordinació. Hem complit trenta anys com a PSPV en els que hem col·laborat a la fortalesa del PSOE, com seguirem fent-ho en el futur amb veu pròpia i energia renovada. La nostra força està fonamentalment en els 24.000 militants, alcaldes i demés càrrecs públics que han mantingut intacte el seu compromís amb el PSPV i estan desitjant col·laborar en el seu ressorgiment.
Podem i hem de recuperar la capacitat d´analitzar el present des de la racionalitat i elaborar el nostre discurs des del cor, enarborant banderes que ens identifiquen com a valencians i ciutadans del món. Entenem el món des de la perspectiva universalista de Blasco Ibáñez i la popular de Josep Maria Bonilla, Constantí Llombart o Vicent Carceller per a dissenyar un projecte de contorns nítids, progressista i valencià. Una nova via socialista, com la que està impulsant Zapatero, inspirada en el concepte de la nova ciutadania o de noves virtuts cíviques, capaç de generar il·lusió, però també per a deparar felicitat tangible als valencians i les valencianes d´un ben entrat segle XXI.
Hem de desemmascarar al PP en la seua defensa retòrica i fal·laç dels interessos del poble valencià. Hem de tindre el nostre propi discurs valencianista, d´un valencianisme sincer, apassionat, integrador, en positiu i, per això, hem d´exercir de valencians abans que de socialistes.
En el pròxim Congrés, tenim la responsabilitat de no fallar a les expectatives que molts valencians han posat en nosaltres, als que només cal donar una resposta: treball, proximitat i defensa incondicional dels seus interessos. El valencià és un gran poble que mereix que tornem a ser un gran partit, i vos assegure que això és possible.
*Diputat autonòmic del PSPV