El Capitalisme, estúpids

per Julio Anguita

Insurgente

Els bancs i les caixes demanen al Govern que usi el Fons de Reserva de les pensions contra la crisi creditícia. Els caps de govern de la UE han demanat recentment i de manera unànime que les demandes salarials es temperin a fi de combatre la inflació. Des de tots els fòrums i àmbits d’anàlisi econòmica es ve advertint que aquesta crisi és d’una extraordinària dimensió i tindrà conseqüències molt negatives, especialment a Espanya.

D’antuvi algunes caixes d’estalvis comencen a sentir el dogal de la falta de liquiditat, producte de les seves alegries inversionistas en el maó i la subsegüent especulació urbanística. Al desembre de l’any passat Javier Gómez-Navarro antic Ministre de Felipe González i actual President de les Cambres de comerç d’Espanya declarava sense ambages que els recursos de l’Estat haurien de provenir en la seva majoria dels impostos indirectes (fonamentalment l’IVA) perquè els pudientes tenien mecanismes de sobres per a burlar a la Hisenda espanyola pel que concerneix les seves rendes de capital.

Els impostos sobre Patrimoni, Transmissions i Beneficis empresarials comencen a ser eliminats de l’horitzó impositiu espanyol al·legant que aquestes mesures promouran la inversió i la” conseqüent creació d’ocupació”. La Despesa fiscal representat en deduccions, exempcions i bonificacions al capital no només es manté sinó que augmenta “a fi que es creuen riquesa i llocs de treball”. El creixement econòmic amidat a través del PIB (sigles màgiques per als gurús de l’economia capitalista) segueix en un constant declinar previsió després de previsió. La precarietat avança, l’atur augmenta, les hipoteques segueixen penjant a les economies familiars i els mileuristas són ja considerats uns privilegiats per col·lectius cada vegada més nombrosos; és el conte de l’home pobre que menjava altramuces.

Les dones, en situació de paritat en els Consells de Ministres i altres administracions no perceben en infinitat de casos el mateix salari que els homes en condicions laborals semblants. Sobre els immigrants sense papers s’ha decretat des de tota la UE la caça, captura i deportació conseqüent després d’internaments o confinaments davant el silenci total de la immensa majoria.

La crisi és triple: econòmic-financera, energètica i alimentària. La suma monetària global multiplica per cinc el valor dels béns que se suposa ha de representar. La inflació en aquests i en els altres pagaments té com component fonamental l’auge desmesurat dels beneficis empresarials i no els increments salarials. Sentències de tribunals ja donen per bona i aplicable la directiva Bolkenstein. I així gairebé fins a l’infinit.

Les explicacions que s’estan donant abunden en la idea que l’augment del nivell de consum de Xina i Índia està produint el desfasament energètic i alimentari. Aquest argument expressa, per altra banda, que el concepte de qualitat de vida instal·lat pel capitalisme és incompatible amb els Drets Humans aplicats als 6.300 milions d’habitants del planeta Terra. El propi concepte del PIB com medidor universal del que cridem creixement sostingut comença a ser qüestionat i en alguns treballs de prospectiva es planteja ja el concepte de Decreixement aplicat a determinades variables en la producció de béns i serveis.

Davant aquest panorama l’esquerra no pot realitzar les seves anàlisis en funció dels espais electorals i els seus sostres màxims. El llenguatge edulcorat que obvia una realitat en la qual la radicalització del conflicte Cabdal-Treball ve expressada per la realitat insoslayable i també per les descarnades declaracions i propostes dels administradors governatius de la Globalització.

Davant l’Assemblea Federal d’IU aquestes són les qüestions que han de centrar el debat i la voluntat d’organitzar la resposta. No fem més brindis al sol; el Capitalisme, estúpids.