A tota música

El meu poble Alcoi

Rafa Xambó, Levante-emv

Hui es celebren per tercer any consecutiu els Premis Ovidi. En una terra que diuen aficionada al meninfotisme, podria semblar un miracle que els músics i cantants en valencià hàgem sigut capaços d´associar-nos i posar un marxa aquest aparador anual de la nostra producció artística. Vaja per davant que encara estem, nosaltres mateixos, fregant-nos les orelles per si es tractava d´un miratge auditiu.
Tres edicions però, ens permeten afirmar que els Premis s´han consolidat. Que hi ha una sòlida i valuosa -quantitativament i qualitativament- producció de música en valencià, la nostra manera de cantar en català -com sap tothom que no estiga afectat de negacionisme compulsiu obsessiu, malaltia crònica de la dreta valenciana amb pujades i davallades monitoritzades políticament.
Descartat qualsevol interès, suport o cosa pareguda, per part de les institucions públiques valencianes i els mitjans de comunicació que controlen -de fet ni els interessa la música ni els tocadors, perquè abominen de la pròpia llengua i cultura­-, tres factors expliquen aquest petit miracle. El primer, la necessitat dels artistes de difondre el seu treball, la voluntat d´eixir de la invisibilitat mediàtica al propi país, de la inaudibilitat, que ens va dur a ajuntar-nos fa cinc anys. El segon, l´encert de tenir com a referent l´Ovidi Montllor -un artista total amb el qual, independentment de l´estil i gènere que cadascú practica­, tots ens sentim identificats. La seua trajectòria admirable, la seua obra i la seua qualitat humana ens fa una mica més bons a tots i ens recorda les virtuts de la solidaritat que tant va practicar. El tercer, l´existència d´un públic interessat en el nostre treball i d´una societat civil -les moltes associacions que ens donen suport i molt especialment Escola Valenciana­- que reaccionaren davant el menyspreu de les administracions públiques. Un públic que no sempre té la sort d´escoltar-nos en bones condicions perquè els de sempre mai no posen un gallet.
E la nave và. Enguany, a més, hem fet un seguit de concerts de difusió dels premiats el 2007 a la sala Lumiere d´Alboraia, els quals han tingut molt bona acollida de públic. Cal reconèixer que han sigut peça cabdal en aquest èxit els esforços dels companys Carles Llinares i Pau Alabajos, organitzant, i Tubal Perales dissenyant els cartells. I per als Premis, el nostre president, Manolo Miralles, empaquetant en digital tota la producció d´enguany, i un jurat independent i molt qualificat fent hores i hores escoltant.
Aquesta nit jo estaré lluny, nord enllà… però el meu cap i el meu cor sentirà la bona música dels col·legues del COM. Veig per ací dalt com els escocesos, els irlandesos, aprecien la música del seu país, com els músics tenen el suport de les seues institucions que saben aprofitar aquesta marca identitària arreu del món. Veig els músics tocant al carrer sense polícies destorbant i rogles de gent que s´acosta i aplaudeix. I l´agror que em dóna pensar en certa gentola d´allà baix, s´esvaeix amb les cançons que hem fet, fem i farem.
Aquesta nit, a les 22.30, al Paranimf de la Universitat Politècnica de València, serà la festa de la música del país. Una ocasió de no perdre per saber qui seran els qui s´emporten els Ovidis d´enguany i per comprovar que qualsevol finalista podria haver guanyat. La companyia de Joan Manuel Serrat, qui tant s´estimava l´Ovidi, encara farà més càlida la vetlada.
A disfrutar.

*Portaveu del COM, Col-lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià.