VICENT ESTEVE*.- Levante-EMV, en la seua edició de València de 2 de novembre, destaca a quatre columnes i en portada unes paraules d´Alejandro Font de Mora: «Hi ha un sector radical que busca fer política des de l´educació». En l´interior, el conseller s´explica: «Ací hi ha un fenomen que traspassa la política educativa sectorial per a inscriure´s en un context de política general. Senzillament, hi ha un sector de l´esquerra que pensa que el Partit Popular no té dret a governar, en una concepció que a mi em sembla antidemocràtica i que, per altra banda, tampoc és nova en la història d´Espanya». Vegem: qui s´oposa a la política educativa del PP són els representants dels estudiants, els dels pares i mares d´alumnes, el 80% de la representació sindical del professorat, a més d´Escola Valenciana, ànima i cos de les Trobades. Tota aquesta gent, més els partits de l´oposició, tenen una concepció antidemocràtica de la vida pública? Font de Mora ho aclareix: «En educació s´hi dóna una distorsió important i és que el sindicat majoritari que representa als professors en el sector públic no té correlat polític amb presència significativa». De sobte, la covergència dels sectors del món educatiu i l´oposició política han desaparegut. El conseller ignora la resposta unitària de la societat a la seua política educativa i acudeix a la manipulació: crea un cap de turc al qual pinta com una «distorsió important», una anomalia, i clar, així s´explica tot. Hi ha alguna cosa menys distorsionada que presentar-se, cada quatre anys, des de 1987, a unes eleccions en què participa sempre més del 70% del professorat i que les guanye una candidatura amb l´únic aval del seu treball, sense contribució política ni mediàtica alguna? I el conseller, el garant que l´educació responga als més alts valors i més profitosos aprenentatges, continua: «Em preocupa perquè la societat valenciana no es mereix que el principal partit de l´oposició se situe en posicions radicals. El PSOE ha elegit un company de viatge molt perillós per als seus propis propòsits». El conseller, que sap que el sindicat esmentat pateix els atacs sistemàtics de l´extrema dreta, decideix subratllar la diana (no mai li ha expressat la seua solidaritat). És això política educativa? És això moderació?
El sindicat en qüestió ha signat acords amb tots els consellers d´Educació, amb Villalonga, Miró, Camps, Tarancón i González Pons, fent ús de la seua autonomia respecte a qualsevol partit i actuant responsablement com a sindicat majoritari. També n´ha signat amb l´actual i li va atorgar la seua confiança en els protocols de negociació. Font de Mora, en canvi, va entrar a l´Acadèmia Valenciana de la Llengua com el cavall de Pavía per a impedir el seu dictamen sobre la unitat de la llengua; ignora les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional sobre la mateixa qüestió; no ha assistit mai a una mesa sectorial de negociació; evita el Consell Escolar Valencià; defuig el diàleg amb les federacions de pares i mares; i manté enfrontaments amb les universitats.
El senyor Font de Mora no és la persona moderada, assenyada i honesta que l´educació necessita i la societat valenciana reclama. És un radical.
*Delegat sindical de STEPV-Iv.
Archivado en: Enseñanzas, Política Valenciana
