Una postal Foto: IL.LUSTRACIONS: COL.LECCIÓ DEL BIÒLEG JAUME JOSA LLORCA
Cap científic ha aconseguit al llarg de la història l’impacte popular que va aconseguir Charles Darwin. Ni tan sols Isaac Newton amb la poma que li va servir per il.lustrar la llei de la gravetat. La teoria que explica l’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural va suscitar una gran polèmica entre partidaris i detractors de l’evolucionisme. També va generar una gran iconografia popular en què el mico era, i segueix sent, el rei. I Espanya no es va quedar fora ni de la polèmica ni tampoc de la simbologia.
El cas més notori i conegut de la iconografia popular darwiniana a Espanya és l’Anís del Mono que Vicente Bosch va començar a produir el 1870. A la seva etiqueta hi apareix la figura d’un primat en un estat avançat d’humanització amb un foli en una mà que diu: “És el millor / la ciencia ho va dir / i jo no menteixo”. El que no està gaire clar és si el senyor Bosch i el seu sogre, de cognom Sala, que va ser el dissenyador de l’etiqueta, estaven fent una professió de fe darwiniana o tot el contrari. Artistes com Ramon Casas i Junceda van il.lustrar amb temes darwinians, i no només micos, els anuncis del licor publicats a les revistes de l’època. A més, amb el seu cartell titulat Mona y mono, Casas va ser el guanyador del concurs de cartells que Bosch va convocar per a la seva marca el 1897, i que va ser el primer certamen d’aquest tipus organitzat a Espanya.
Una postal amb un mico vestit de cambrer.
Zoològic alcohòlic
L’aparició d’aquest aiguardent va moure la competència a utilitzar tota mena d’animals per vendre el seu. Així van aparèixer l’Anís del Orangutan, del Leopardo, del Torito, del Topo, del Taup, de la Cebra, del Guacamayo, de la Mariposa i molts altres. D’aquest gran zoològic alcohòlic, el que més bé definia la lluita per l’existència era l’Anís del Tigre, produït a Arenys de Munt, que a l’etiqueta mostrava aquest gran felí llançant-se sobre un pobre mico que subjectava amb una urpa.
No obstant, els darwinistes posen el tigre al seu lloc quan asseguren que, una vegada més, es va complir la idea defensada pel pare de l’evolució per selecció natural, la que diu que no sobreviuen els més forts ni els més intel.ligents, sinó aquells que més bé saben adaptar-se al medi.
L’humor també es va apoderar de la figura del mico, que va protagonitzar acudits i vinyetes, com la portada de la revista Patufet del juny del 1925, reproduïda en aquesta pàgina, en què un nen li pregunta al seu pare com és possible que els homes procedeixin del mico i el pare li diu que “de mica en mica”.
Una postal Foto: IL.LUSTRACIONS: COL.LECCIÓ DEL BIÒLEG JAUME JOSA LLORCA
Animals savis
Un humor menys infantil és el que gastaven les revistes de sàtira política com La Carcajada, editada a Barcelona els anys 70 del segle XIX. En un dels seus números traslladava la polèmica darwinista a l’escena política espanyola transformant la cara de personatges com Práxedes Mateo Sagasta, Salustiano Olózaga, Víctor Balaguer i
Francisco Suñer en un gran fresc d’“animals savis”.
També es van fer molt populars a l’època les col.leccions de postals que es dedicaven a la fisiognomia, l’art de jutjar una persona segons el seu aspecte, en què es veia la cara d’un home o una dona amb trets d’algun animal, i al seu costat, la comparació amb la bèstia en qüestió, que podia ser un elefant, un lleó o una tigressa, entre molts altres.
El darwinisme també va pujar als escenaris i ho va fer amb La lucha por la existencia, una fantasia comicolírica en un acte i quatre quadros que copiava el títol del drama homònim del francès Alphonse Daudet estrenat a París el 1889. La versió còmica espanyola comptava amb text de Juan Pérez Zúñiga i música dels mestres Valverde i Mateos, i es va imprimir a Madrid el 1891.
ROSA MASSAGUÉ
Noticia relacionada:
FELICITACIONES MR. CHARLES ROBERT DARWIN
Archivado en: Ciencia, Cultura, Curiosidades Etiquetado: | Anis del mono, Bicentenario Darwin
Hola Jon. Medio mundo se celebra este año el doscientos aniversario de Darwin, que nació el pasado 12 de Febrero de 1809 . Pero en España no recuerda la trayectoria de Mariano de la Paz Graells, nacido el 24 de enero de 1809 y que sobrevivió a Darwin en 16 años. Sin embargo, la prevalencia del británico es indudable, ya que su Teoría de la Evolución no sólo revolucionó las ciencias naturales, sino que socavó las bases que la cultura occidental había mantenido desde los inicios de la era cristiana. Pocas veces han tenido una influencia tan decisiva en la vida diaria de millones de personas y ha generado tantos y tan acalorados debats , que se prolonga incluso hasta nuestros días. El riojano Graells, por el contrario, fue al principio renuente a las tesis evolucioinistas, aqunque terminó por aceptarlas tímidamente. Esa diferencia de criterios entre el inovador y el inmovilista ha ensanchado el abismo que se abre entre ambos personajes.
De todas formas, es fácil establecer diferencias con la perspectiva que conceden estos dos siglos. Cuando Darwin publicó ” El origen de las especies” en 1859, Graells era la máxima autoridad de las ciencias naturales en España. Fueron sus alumnos los que se convirtieron al darwinismo y propalaron sus ideas por cátedras e instituciones. Sin embargo, nada de todo eso habría sido posible si antes Graells no hubiera puesto los cimientos de la moderna biología en España. Las dos figuras resultan, pues indespensables para compreder la historia de la ciencia en nuestro país.
Un abrazo
Mas que socavar los cimientos de la cultura europea amplió el gran edificio de la cultura. De hecho en Inglaterra se venera la memoria de Darwin en las iglesias,
En las épocas más antiguas ya se hablaba de que “la cara es el espejo del alma”, de que la cara evoluciona, y que “a partir de los 30 años cada uno es responsable de su cara”.
El que la cara de Darwin semeje a la de un mono no implica que el hombre descienda de Darwin, ni del mono, ni siquiera que tengamos un antepasado común. De hecho los estudios genómicos recientes rebajan al chimpancé al 89% de parecido, mientras que el ratón comun anda por el 95%. ¿Será que tenemos un antepasado común con el ratón?. No necesariamente. Hay que seguir investigando y evitar prejuicios.
Recuperando a Graells…
Mariano de la Paz Graells, el último naturalista total. .
La memoria de uno de los naturalistas españoles más destacados de l siglo XIX puede ser ahora , al cumplirse doscientos años de su nacimiento.., definitivamente rescatada y adecuadamente valorada gracias a los nuevos estudios que los historiadores de la ciencia han aportado sobre su firgura, ni siempre bien comprendida.
Tenía intención de dedicarle un escrito a Darwin aprovecahndo el bicentenario pero al hacerlo antes Marcel.lí decidí no hacerlo. Cuando tu hablaste del mono y yo vi el reportaje en el Periódico, consideré interesante ponerlo; de hecho antes de verlo y después de leerte consideré la posibilidad de investigar la historia.
Un saludo.
Jon, volveré a ver la película “El planeta de los simios” . La protagonizada por Chalrton Heston.
Un saludo
Pues aunque es ciencia ficción pura y dura debería servir para mostrarnos hasta donde puede llegar la estupidez de los humanos.
Una interesante película que protagonizó el rey del rifle.Las secuelas ya no fueron tan interesantes.
Saludos.
Alguien ha llamado ” la mejor idea que nadie haya tenido jamás”, la Teoría sobre evolución por seleccion natural.
Un saludo y un abrazo