Disparant al pianista

Jesús Puig. Levante-emv

A les tavernes del salvatge Oest, solia penjar-s´hi un cartell amb la llegenda: «No disparen al pianista. Ho fa el millor que pot». Frase que, en política, aconsella moderar la crítica al govern durant els cent primers dies de gestió. Transcorregut el període de rigor pel que fa al govern central, i vista la seua proposta de finançament autonòmic, no m´importa fer pinya amb el Consell de Camps quan li exigeix a Zapatero millorar substancialment l´actual model. Tan d´acord estic amb els seus retrets al govern central, que, si no pose més entusiasme en els meus, és perquè en aquesta qüestió -com en tantes altres- els consellers actuen més com a membres del PP que com a membres del Consell, confonent la militància en el partit amb el càrrec institucional que ostenten.
És cert que el victimisme dóna vots al PP (cosa que deu satisfer-li), però la sobreactuació resta credibilitat (cosa que hauria de preocupar-li); doncs la credibilitat és com la virginitat, que un cop perduda ja no es pot recuperar. Que l´oposició, més perduda que un marcapassos en el fetge, siga incapaç de fer-li veure a l´electorat tanta sobreactuació no hauria de incitar en el Consell tanta persistència, ja que la bicoca no durarà sempre; i, sent la veritat com el suro, més prompte o més tard surarà. D´altra banda (que en realitat és la mateixa), anunciar greuges dia sí dia també -sort que el menú és variadet, que si no…- evoca la faula del pastor que gastava bromes als veïns demanant ajuda a crits perquè uns llops li atacaven les ovelles. Broma que reiterava sovint fins que la gent deixà de creure´l. I quan el llop arribà de veritat, no li feren cas, creient que era una broma més. Així fou com el pastor perdé les ovelles. I així potser Camps acabarà perdent el favor de l´electorat.
Jo no sé si el pianista ho fa el millor que pot; però, vistes les balances fiscals, sí sé que ho hauria de fer millor. Així que no puc estar-me de dir que lamente l´actitud del govern d´allà tant com haver de compartir la impostura crítica del govern d´ací.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

De la mar y los barcos

Just another WordPress.com weblog

Aragonizate

Ser aragonés... ¡Cuestión de carácter!

El ilustrador de barcos

Mercantes, veleros y otros buques.

Emitologías

Explicaciones mitológicas para cotidianas expresiones

Enseñanzas Náuticas

Para conocer la mar y todo lo que le rodea

METAMORFOSIS

cambiar o morir

Reflexions d'un arqueòleg glamurós

La ploma més àcida de la xarxa

La Tronera de Celemín

Bitácora de un eterno aprendiz

Revista Diaria

Actualidad, salud, familia, finanzas, moda y mucho mas..

hungarianportrait

Portrait and Glamour Photography from Laszlo Racz

A %d blogueros les gusta esto: