Sabor agredolç?

XIMO CORTS(*). Levante-emv.- Tothom sap que l´Expo Zaragoza 2008 va nàixer amb un pecat original: la hipocresia. Mesos abans de la seua inauguració, tant els organitzadors com alguns dels participants ja mostraven símptomes evidents de no creure gens ni gota en la gestió racional de l´aigua, nucli temàtic de l´esdeveniment. El Govern d´Aragó, per exemple, tenia pensat de construir una mena de Las Vegas al desert de Los Monegros. Això per no parlar de la presència hipòcrita de la Generalitat Valenciana, responsable d´una política de balafiament de l´aigua que esgarrifa. És proverbial el seu suport indiscriminat als camps de golf i als adossats amb piscina i gespa, emplaçats en indrets d´alt valor paisatgístic o amb pocs recursos hídrics.
Precisament, escassesa d´aigua era allò que caracteritzava el recinte de l´Expo. Hi havia, en efecte, escassesa de fonts públiques. Qui volia beure havia d´anar als lavabos o comprar aigua a les màquines expenedores -gastant-se cada vegada, això sí, dos euros-. Escassesa d´aigua i d´ombra! No estaven prevists suficients aspersors de refrigeració ni suficients zones d´ombra per a protegir els visitants d´unes temperatures que, durant l´estiu saragossà, freguen els quaranta graus (hem de recordar que el clima d´Aragó és continental).
Els lectors podran imaginar l´estat d´ànim de molta gent, obligada a fer cues, durant hores, per a poder travessar els torns o accedir als pavellons més emblemàtics -calia esperar dues hores, per exemple, per a obtenir el forfait-, la cita prèvia, que permetia l´accès al Pavelló d´Espanya o a l´Aquàrium. Jo, que viatge per plaer -no per haver fet una promesa a la Mare de Déu d’Agres-, vaig tornar a casa sense haver vist ni l´un ni l´altre. Tampoc no vaig visitar el pavelló de França, ni el de Japó, ni el d´Alemanya? I, a pesar de tot, els organitzadors encara tenien la barra d´animar la gent perquè acudís en massa a Saragossa.
Segons els mitjans de comunicació, l´Expo ha acabat amb cert sabor agredolç. Agredolç? Totalment agre, a jutjar pels comentaris de molta gent. Almenys jo, que vaig visitar el recinte a finals de juliol, en vaig sortir amb un regust ben avinagrat. L´única compensació fou visitar de nou el nucli històric de la ciutat i els seus indrets més bells: la Seu, la Llotja, l´Alfajeria?

* Presidente de l´Associació Amics de la Costera.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

De la mar y los barcos

Just another WordPress.com weblog

Aragonízate

Ser aragonés... ¡cuestión de carácter!

El ilustrador de barcos

Mercantes, veleros y otros buques.

Emitologías

Explicaciones mitológicas para cotidianas expresiones

Enseñanzas Náuticas

Para conocer la mar y todo lo que le rodea

METAMORFOSIS

cambiar o morir

Reflexions d'un arqueòleg glamurós

La ploma més àcida de la xarxa

La Tronera de Celemín

Bitácora de un eterno aprendiz

Revista Diaria

Actualidad, salud, familia, finanzas, moda y mucho mas..

hungarianportrait

Portrait and Glamour Photography from Laszlo Racz

A %d blogueros les gusta esto: