Reflexió sobre el futur de l´horta de València

Avui 30 d’octubre, la Universitat de València, en la seua seu de la Nau, acull una jornada que té per objecte analitzar i debatre les alternatives reals que ara per ara podrien garantir la continuïtat de l´horta de València. La seua conservació, la seua permanència com un espai privilegiat de l’àrea metropolitana de València.

El seminari forma part de les activitats programades per la Direcció general del Paisatge en el Pla de Participació del Pla d’Acció Territorial per a la Protecció de l’Horta de València (PATPHV), que es troba en la seua fase preliminar. En ell estan previstes diverses ponències i una taula rodona.

Universitaris com Ernest García, Ernest Reig, Josep Vicent Boira, Rafael Mata? especialistes en diverses disciplines, així com professionals experts, que desenvolupen la seua activitat en sindicats agraris (la Va unir i Ava -Asaja), consultores mediambientals (Evren) o en la pròpia Direcció general del Paisatge, reflexionaran sobre futur de l´horta de València.

Es tracta d’una excel·lent ocasió per al debat, la discussió, la crítica, la reflexió i el consens d’accions entorn d’aquest espai viu i antropizad, a aquest paisatge cultural impregnat d’història i en contínua transformació. Accions que tenen per objecte garantir un escenari futur desitjable per tots, o almenys, per la gran majoria de la societat.

El futur de l´horta constitueix un tema recurrent, abordat en nombrosos fòrums, publicacions, revistes especialitzades, etc. En aqueix sentit, la pròpia Universitat de València ha anat acollint en els últims anys diverses iniciatives. No obstant això, en aquest seminari concorren circumstàncies especials. (a) L’administració autonòmica, mitjançant la seua Direcció general del Paisatge, ha donat un primer pas per a definir un pla d’actuació territorial específic per a l´horta. (b) Durant els últims anys s’han accelerat els canvis d’ús de sòl i, en conseqüència, la desaparició de parcel·les agrícoles. La fase expansiva de la construcció d’habitatges i equipaments i infraestructures ha estat el motor d’aquests canvis. (c) Avui, més que mai, l´horta és un espai de conflicte d’interessos: les administracions públiques locals, els ajuntaments, la valoren com una font d’ingressos o en canvi un espai per a protegir; els agricultors discrepen entre la possibilitat de vendre les seues terres per a fins no agrícoles, o mantenir el seu cultiu, que garantiria la seua conservació; els agents lligats al sector de la construcció (promotors, constructors, operaris?) defensen òbviament una postura contrària a la de col·lectius proteccionistes com són associacions culturals, veïnals, ecologistes, etc. (d) L’actual aurada urbanística obri una esperança, una moratòria urbanística inesperada i per descomptat no regulada, que pot contribuir a arribar a acords. (i) De la mateixa manera, durant els pròxims anys diversos ajuntaments estan dissenyant o dissenyaran els seus respectius plans generals d’ordenació urbana; es tracta d’una ocasió excel·lent per a arbitrar accions que garantisquen una programació i una gestió comunes, consensuades, entre ells.

El futur de l´horta de València no és una qüestió resolta. Tot el contrari. Ens trobem en una fase decisiva en la qual les decisions adoptades ara condicionaran l’escenari dels pròxims anys. Un escenari que no hauria de contemplar la seua desaparició. Si s’està d’acord en la necessitat de conservar-la… qui hauria de protegir-la?, quines mesures serien necessari adoptar? Per a qui vam opinar que l´horta és un espai a protegir, per la seua dimensió productiva, mediambiental i patrimonial, és necessari seguir un plantejament interdisciplinar, que pretenga salvaguardar els interessos dels principals protagonistes (no únics), els agricultors, i la continuïtat de l’activitat agrícola; que es compatibilice amb el creixement futur de València i la seua àrea metropolitana, i, finalment, s’apliquen criteris de sostenibilitat, dirigits a un consum moderat i coordinat dels recursos naturals, essencialment el sòl i l’aigua.

Esperem i vam desitjar que el seminari aporte el seu òbol, la seua gota d’aigua, a l’imprescindible consens entre els diversos agents que concorren en la nostra horta.

JORGE HERMOSILLA *

*Degà de la Facultat de Geografia i Història. Universitat de València

Levante-emv.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

De la mar y los barcos

Just another WordPress.com weblog

Aragonízate

Ser aragonés... ¡cuestión de carácter!

El ilustrador de barcos

Mercantes, veleros y otros buques.

Emitologías

Explicaciones mitológicas para cotidianas expresiones

Enseñanzas Náuticas

Para conocer la mar y todo lo que le rodea

METAMORFOSIS

cambiar o morir

Reflexions d'un arqueòleg glamurós

La ploma més àcida de la xarxa

La Tronera de Celemín

Bitácora de un eterno aprendiz

Revista Diaria

Actualidad, salud, familia, finanzas, moda y mucho mas..

hungarianportrait

Portrait and Glamour Photography from Laszlo Racz

A %d blogueros les gusta esto: