Sarkozy, Zapatero… i la cadira del primer

amadeoNo solc ficar-me amb ZP perquè fins a ara, a pesar dels seus freqüents i escandaloses ficades de pota i de l’amor filial que li professa a papaíto Borbó i que, com és lògic, a mi em posa dels nervis, queien bastant bé el seu famós tarannà, el seu idealisme ideològic, la seva clara aposta pels avanços socials i la seva valenta presa de postura personal en política exterior. Repeteixo, fins a ara, ni la seva evident falta de preparació per al càrrec que ocupa, ni els seus errors flagrants en el tema de les converses amb ETA, ni la defensa a ultrança de la tàctica de l’estruç en l’espinós assumpte de la supercrisis econòmic-financera que patim (i que va negar per activa i per passiva fins que aquesta l’hi va menjar pels peus) van ser suficients perquè renegués en el més íntim del meu ésser del meu zapaterismo no militant.
Però el vist, oïda, llegit, imaginat, especulat… i fins a revelat per l’Esperit Sant, en relació amb “la gossa” agafada per aquest home perquè li convidessin a la reunió del G-20 a Washington, ha pogut amb mi. El meu cos serrà ha estat incapaç de metabolizar les tones i tones de vergonya aliena i de sensació de ridícul patrio que li han estat servides en els últims dies pels lampistes de la Moncloa, els subordinats partidaris de Ferraz i els palmeros mediàtics del sistema; obstinats tots ells a canviar la seva estúpida actuació com mendicante president del Govern (recorrent mig món en súplica perenne d’una cadira per a asseure’s en la taula de llitera de Bush) per un espectacular èxit internacional de conseqüències inimaginables per al nostre país.
Ho he passat fatal tots aquests dies, ho reconec, i ho segueixo i seguiré passant fins que aquest jove noi, de caràcter afable, lluitador tenaç, cabezón on els faig, antic i anodí calientaescaños i “culiparlante” en el Congrés, avantatjat polític tan bon punt va tenir la gosadia  (i la sort) de guanyar-li la partida al ladino Bono, més tard secretari general del seu partit i ara, sembla ser, president delegat per al sud dels Pirineus del nou Ens econòmic mundial liderat pel seu amic Sarkozy, torni d’aquesta reunió/parany d’alt nivell organitzada i gestionada per el “patocojo” de Bush (amb la boleta de la jubilació ja en la butxaca del seu uniforme de combat de top gun).

Conclave econòmic global que, no obstant això, amenaça, si fem cas als últims informes de prestigiosos centres de poder financer, amb acabar com el rosari de l’aurora, és a dir, com acaben sempre aquestes almibaradas, insulses, irrellevants, improductives i cares “cims iberoamericans” a les quals ZP acudeix anualment, acompanyat per la seva inseparable parella política de fet, el rei Juanito, amb la finalitat de vacil·lar un poc amb els nostres subdesenvolupats amics d’allèn el toll, demanar-los que tinguin un poc de paciència amb les nostres empreses/tauró, posar-se fins a les celles (mai millor dita) per a mejar i beure productes de la terra i, si s’escau, i cal fer callar a algun líder sureño antiespañol, respondón i revolucionari, perquè el trempat i abotargado Borbó,  escoltat el crit zapateril de “Majestat, a per ell”, es llanci al coll del interfecto amb el seu atiplada veu i les seves suaus maneres diplomàtiques tan reconegudes internacionalment.

Per cert, ara que parlem de viatges. Però qui autoritza en aquest país l’orgia viatgera que últimament protagonitzen el Marc Polo amb panxa cervecera que tenim a La Zarzuela i la seva engruixada família? Perquè, anem, és que no paren de pujar-se i baixar-se d’avions (oficials, clar) per a anar als llocs més recòndits (quants més millor) i amb els motius més fútils: olimpíades, noces, visites oficials, la ja ressenyat cim/tabola d’El Salvador (dos avions oficials de gran capacitat millor que un), excursions de la senyora consorte a escoles de Tailàndia o sap Déu on, revistes protocol·làries a soldats espanyols en l’exterior (que donen molt de si,  sobretot quan hi ha morts pel mig)… i, en el súmmum dels súmmums, el recent viatge al Japó (del que acaben de regressar els senyors Borbó) per a inaugurar un centre de l’Institut Cervantes!, senyors. Gairebé gens! Però, cony, amb perdó, que un s’escalfa sense voler és que no podia haver protagonitzat aquesta memez cultural l’ambaixador espanyol a Tòquio, que està allí, en lloc del ja lleig i gros rei de tots els espanyols? Ja que, i no descobreixo res de nou, tots aquestes excursions internacionals de la nostra estimada parella règia (i de la juvenil subsidiària que ara tampoc descansa ni un minut des que la Leti es va modernitzar les seves estructures) les acabem pagant tots els contribuents. En una època de crisi letal com la present en la qual ja comença a haver gent que ha decidit posar-se a aprimar, però no per qüestió estètica o per indicació mèdica de la seva endocrino (que no ho tenen) sinó per compte de Solbes.

Bueno, doncs torno amb Sabater per a acabar. Però que li ha pogut passar a aquest home amb el cim de Washington que, sens dubte, no va a servir per a gairebé gens doncs tots sabem que va néixer sobre la marxa, en aquella minicumbre de Sarkozy a la qual ell no va ser convidat,  perquè en aquells moments de pànic alguna cosa calia fer davant el perill cert que s’esfondrés amb estrèpit tot el sombrajo financer mundial. I que, a dos dies del seu començament, no conta encara amb un ordre del dia fiable (circulen per aquí documents-proposades per a tots els gustos: l’europeu, l’americà, el del G-20. el dels països emergents…ah! i el de Zapatero-Blanco) ni cap dels seus convidats sap amb certesa que es va a parlar allí en realitat, tenint en compte que el  poderós jerarca que ha de gestionar en bona amidada els seus resultats (el bronzejat Obama) ha decidit posar terra pel mig entre ell i el “cadàver polític” que encara ocupa la Casa Blanca.
Fdo: Amadeo Martínez Anglès. En InSurGente
Coronel. Escriptor. Historiador
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

De la mar y los barcos

Just another WordPress.com weblog

Aragonizate

Ser aragonés... ¡Cuestión de carácter!

El ilustrador de barcos

Mercantes, veleros y otros buques.

Emitologías

Explicaciones mitológicas para cotidianas expresiones

Enseñanzas Náuticas

Para conocer la mar y todo lo que le rodea

METAMORFOSIS

cambiar o morir

Reflexions d'un arqueòleg glamurós

La ploma més àcida de la xarxa

La Tronera de Celemín

Bitácora de un eterno aprendiz

Revista Diaria

Actualidad, salud, familia, finanzas, moda y mucho mas..

hungarianportrait

Portrait and Glamour Photography from Laszlo Racz

A %d blogueros les gusta esto: