La «neteja ètnica» dels moriscos

Inauguració. Objectes ceràmics d´origen morisc; al fons, els grans quadres que documenten l´expulsió, en l´edifici històric de la Universitat. levante-emv.com.

La Universitat recorda els 400 anys de l´expulsió dels musulmans amb una important exposició. Els investigadors redueixen la xifra de desterrats fins a 125.000 persones

Alfons Garcia, València. Levante-emv.
S´ha tancat pràcticament l´Any Jaume I -encara hi ha una mostra en marxa-, però no totes les institucions s´han assabentat que el 2009 portava una altra efemèride fonamental per a la història dels valencians: els 400 anys de l´expulsió dels moriscos. La Universitat de València sí ho ha fet i, després de més de vint messos de treball d´un equip encapçalat pels professors Rafael Benítez i Juan Vicente García Marsilla, va inaugurar ahir l´exposició Entre terra i fe. Els musulmans al regne cristià de València (1238-1609), acompanyada d´un ampli catàleg, que inclou més de vint estudis de diferents especialistes. L´exhibició l´ha organitzada amb la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC) i compta amb el patrocini de Bancaixa.
Després de la «pompa i fastuositat» de la commemoració sobre Jaume I -«merescuda», va dir ahir García Marsilla- toca enguany una cel·lebració «més luctuosa, però igual d´important» i que convida a la reflexió.
Al voltant de 125.000 moriscos valencians van haver d´embarcar a la força la tardor del 1609 des de diferents ports del Regne de València cap a Orà. Un decret de Felip III els obligava a fer-ho. És la xifra que va aportar ahir Benítez, inferior a la «mítica» de 150.000 i a la de 135.000 de Lapeyre, encara que altres estudis parlen de 117.000. Eren, en total, un terç de la població valenciana. Els motius, segons el professor, van ser més bé polítics i religiosos que no econòmics.
Fou tot un procés de «neteja ètnica», va destacar el vicerrector de Cultura de la Universitat, Rafael Gil, i el record és actual, com a clau de reflexió sobre la intolerància i la intransigència cap a l´altre.
«Recordem també esdeveniments dels que ni volem ni podem sentir-nos orgullosos», va afegir Soledad López, presidenta de la SECC.
«Per una vegada, la història la escriuen els perdedors», com va afirmar el vicepresident de la Fundació Bancaixa, Vicent Montesinos, i ells són els protagonistes de l´exposició. Els moriscos, la seua presència i les seues formes de vida al Regne de València, són així el centre de la mostra. Aquesta dóna una altra visió a més d´il·lustres com Sant Vicent Ferrer o Joan de Ribera, que després del fracàs de la conversió obligatòria van defensar la no convivència amb els moriscos.
Vora un centenar de documents històrics, etnològics i peces artístiques integren l´exposició, on destaquen les sis grans pintures documentals propietat de Bancaixa sobre l´expulsió. Es presenten per primera vegada després d´una neteja que ha tret a la llum algunes figures (una senyera islàmica?) i permet noves interpretacions d´escenes, com la de la família que deixa una filla amb uns nobles.