Ingrid Betancourt és objecte de múltiples crítiques, fins i tot per part del seu exmarit

f069bh02Ingrid Betancourt ha sortit d’escena, però segueix sent presonera. No es pot escapar de la polèmica. Ja no és, almenys a Colòmbia, la Ingrid de les unanimitats, simbolitzada en aquella imatge de dona captiva i martiritzada. Nou mesos després que l’Exèrcit la rescatés de les FARC, mentre escriu la seva versió del captiveri atroç, altres veus, que van estar de diferents maneres a prop seu, no la recorden de la millor manera.
“Una senyora de temperament volcànic, grollera i provocadora”, havia dit d’ella Raúl Reyes, el número dos de la guerrilla, mort l’1 de març del 2008 en un atac militar colombià contra un campament de les FARC ubicat a l’Equador, a prop de la frontera amb Colòmbia. La frase figurava en un dels correus que estaven en els ordinadors de Reyes decomissats per l’Exèrcit. Llavors, Betancourt seguia en poder de la guerrilla i la seva salut, es deia, corria un perill seriós. I ningú va voler donar en públic crèdit al retrat fet pel captor principal.

Distanciar-se
Després va parlar Clara Rojas, que havia estat segrestada amb Betancourt el 2002. Ella va prendre explícites distàncies de qui era la seva amiga. Però mai va utilitzar el to d’Out of Captivity (Fora del captiveri), el llibre escrit pels tres contractistes dels EUA que les FARC considerava “presoners de guerra” i van ser rescatats juntament amb Betancourt en l’operació Jaque.
El flamant llibre, que la revista Semana va qualificar de “controvertit” i “curiós”, s’ocupa de passar comptes amb qui és considerada el símbol del drama colombià. “La meva visió d’ella no és positiva”, va dir Keith Stansell. “Ella ens volia en una altra banda del campament. El seu to era rude, i vaig poder veure una mirada de disgust en els ulls de Sombra (cap de les FARC). Ell li va dir que érem persones educades i que ens quedaríem allà”, va assenyalar Marc Gonsalves.
Keith Stansell ha estat més dur. “El dia que les FARC van arribar per prendre’ns les ràdios (…) jo em vaig girar i vaig veure com Ingrid es ficava un dels petits radiotransistors a la bota”. Stansell explica: “Tots esperàvem que ella ens posés al corrent del que escoltava i que ens transmetés qualsevol missatge dels nostres familiars, però no va fer res de tot això. El seu comportament va ser un xoc per a tots nosaltres”. Stansell assegura a més que Betancourt havia enviat cartes a Sombra per indicar-li que ells eren “agents de la CIA”.
“Puc dir de la doctora Ingrid Betancourt que és una dona valenta”, va sortir a defensar-la un company d’infortuni a la selva, l’exlegislador Orlando Beltrán. L’exdiputat Sigifredo López, recentment alliberat per la guerrilla, va qüestionar al seu torn la naturalesa moral d’Out of Captivity.
“Em sembla que jo tinc el deure com a víctima de sortir a fer propostes, no desqualificacions, i molt menys xafarderies sobre la intimitat dels altres”, va dir, en al.lusió a la suposada relació sentimental que, segons el llibre, hauria tingut Betancourt amb Luis Eladio Pérez, un altre captiu.

Trencar el silenci
Al publicista Juan Carlos Lecompte ja no li diuen “el marit de Betancourt”. I, des d’aquesta condició d’“ex”, Lecompte va trencar el silenci i va parlar del que va passar entre ells al seu retorn de la selva. “Em va defraudar”, va dir, lacònicament, al diari El Espectador. Lecompte, que va pujar diverses vegades a una avioneta per anar fins a la selva i llançar des de l’aire paperetes amb les fotografies dels fills de Betancourt, sabia “que ella podia perdre l’amor, que el temps passa i la gent canvia”. Al cap i a la fi això és el que els va passar a altres víctimes del segrest: no han pogut rearmar la vida que tenien amb les seves parelles.
Però, almenys al principi, el publicista creia fermament que tindria de Betancourt “una rebuda càlida”. Havia treballat per la seva llibertat. “Mereixia un agraïment que no va existir. No esperava que fos tan freda”, diu.
Com si miressin un culebró en què els assumptes de la vida privada i l’exposició pública es barregen, a vegades banalitzant l’espessor de la tragèdia nacional, molts colombians esperen ara la paraula de Betancourt. I, com en tot culebró, les opinions es dividiran, com a mínim fins que se sàpiga tota la veritat.

Albert Gilbert desde Bs.As.

El Periódico

Anuncios

Una respuesta

  1. Muy bueno! Sigan así… saludos a todos

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

De la mar y los barcos

Just another WordPress.com weblog

Aragonizate

Ser aragonés... ¡Cuestión de carácter!

El ilustrador de barcos

Mercantes, veleros y otros buques.

Emitologías

Explicaciones mitológicas para cotidianas expresiones

Enseñanzas Náuticas

Para conocer la mar y todo lo que le rodea

METAMORFOSIS

cambiar o morir

Reflexions d'un arqueòleg glamurós

La ploma més àcida de la xarxa

La Tronera de Celemín

Bitácora de un eterno aprendiz

Revista Diaria

Actualidad, salud, familia, finanzas, moda y mucho mas..

hungarianportrait

Portrait and Glamour Photography from Laszlo Racz

A %d blogueros les gusta esto: