Cinema en valencià

JESÚS PUIG.- Levante-emv.- Aquesta vegada el cronista ha viatjat en el temps i s´ha traslladat al cine de poble on anava diumenges a la tarda a veure´n una de romans o una de l´oest. Quan les pel·lícules eren en blanc i negre i els cines no estaven refrigerats. I on les escenes més excitants no eren a la pantalla, sinó a les butaques més amagades del galliner. Disculpen la nostàlgia, però parlant del passat parle també del present, ja que segons l´Institut de Cinematografia en el 2008 s´ha perdut milió i mig d´espectadors i s´han tancat 39 sales. Retrocés constant des de fa una pila d´anys; així que, segons com es mire, ja passàrem pel que estem passant, puix aquell cine de poble avui és un bloc de pisos.
I si la cosa del cinema va així, només faltaria que jo demanés ara pel·lícules en valencià subtitulades o doblades, potser em retraurà algú de vostès. Retret gens convincent, la veritat, ja que el problema no és l´oferta en valencià, sinó la demanda en castellà (en reculada permanent degut a la pirateria i les baixades il·legals de pel·lícules a internet). Només faltaria, sí. Com si tothom no sabés que els sioux i els cowboys s´expressen amb fonètica de Zamora, o que Brad Pitt parla castellà d´Alcobendas, com és palès en El curioso caso de Benjamín Button.
Tanmateix, tenim espectadors, dobladors i motius per promocionar el valencià. Aleshores, com aquell qui diu, per quina estranya raó els ninots de Hollywood no parlen valencià als nostres cines? El més preocupant, però, no és que la consellera de Cultura no en done resposta, sinó que ni tan sols es formule la pregunta. I prova d´això són els pressupostos; puix en política allò que no té partida pressupostària no existeix. Falta de voluntat política que porta a ignorar l´oferta de col·laboració dels seus homònims català i balear per facilitar el doblatge a un mercat potencial de 12 milions de persones en totes tres comunitats. Pel·lícula aquesta, de falta de col·laboració, que ja hem vist no sé quantes voltes. I «lo que te rondaré, morena», si el guitarró no es trenca.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

De la mar y los barcos

Just another WordPress.com weblog

Aragonizate

Ser aragonés... ¡Cuestión de carácter!

El ilustrador de barcos

Mercantes, veleros y otros buques.

Emitologías

Explicaciones mitológicas para cotidianas expresiones

Enseñanzas Náuticas

Para conocer la mar y todo lo que le rodea

METAMORFOSIS

cambiar o morir

Reflexions d'un arqueòleg glamurós

La ploma més àcida de la xarxa

La Tronera de Celemín

Bitácora de un eterno aprendiz

Revista Diaria

Actualidad, salud, familia, finanzas, moda y mucho mas..

hungarianportrait

Portrait and Glamour Photography from Laszlo Racz

A %d blogueros les gusta esto: