Homenatge a Juan Peset Aleixandre

El 24 de maig del 1941 un home honest, defensor dels valors democràtics, de la llibertat política i de la legalitat republicana, va ser afusellat davant els murs del cementeri de Paterna. Els historiadors M. F. Mancebo, M. Baldò i S. Albiñana estudiaren els detalls d´un procés que és la més lamentable literatura de la infàmia.
No vull avui insistir en la condició de víctima de Juan Peset, ni perfilar un panegíric sobre les seues virtuts científiques, mèdiques o republicanes. La biografia permet un exercici de microhistòria per veure el conjunt de la societat a través d´una experiència vital. El primer aspecte que mereix ser destacat és el seu llinatge, perquè fou el principal exponent de la quarta generació de metges de la ciutat de València. L´iniciador de la nissaga havia estat Mariano Peset y Martínez de la Raga (1780-1850) un il·lustrat liberal que va patir processos polítics i episodis de presó durant les primeres dècades del segle XIX pel seu activisme liberal. Procedia d´una familia senyorial del Racó d´Ademús i es va instal·lar a València per estudiar i exercir la medicina. El seu fill Juan Bautista Peset i Vidal (1821-1885) va ser catedràtic de Clínica mèdica de la Facultad de Medicina de Valencia i un dels fundadors de l´Instituto Médico Valenciano (1841) i del seu Boletín. Director del Departament de folls de l´Hospital General, va publicar un centener d´obres incloient-hi un esbós d´història de la medicina valenciana i una Topografia médica de Valencia y su zona (1875). Peset i Vidal representa el metge clínic, el professional liberal preocupat per la dimensió social de les malaties.
El seu fill Vicente Peset Cervera (1855-1945) va anar un pas més enllà per portar la medicina a un nou espai: el laboratori, la ciència experimental, la química analítica i el microscopi. El pare de Juan Peset va estudiar medicina i ciències físico-químiques a la Universitat de València obtenint els dos doctorats a Madrid i exercint como a perit químic en el Laboratori Químic Municipal de València. Peset Cervera va redactar el projecte per a la creació d´un Instituto Municipal de Higiene en 1911, destinat a la higienització social mitjançant investigacions biològiques, bacteriològiques, seroterapia, vacunacions, control de la contaminació dels aliments i de les adulteracions i anàlisis d´aigües. En 1892 el pare de Juan Peset va obtenir la càtedra de terapèutica de la Universitat de València, incorporant l´ús terapèutic de la electricitat i l´aplicació clínica dels raigs X, a més de fundar un laboratori particular.
La família Peset estava fortament implicada en les institucions sanitàries públiques valencianes. Un germà de Juan Peset, Tomàs Peset Aleixandre, veterinari, es va incorporar a l´equip l´Institut Provincial d´Higiene de Valencia; abans havia estat inspector provincial de sanitat a Guipúzcoa i, des de la direcció tècnica de l´Institut Provincial d´Higiene, va impulsar la higiene pública. Amb l´arribada de la República va assumir el projecte de creació de centres d´higiene rural i dispensaris antiveneris, antituberculosos, antipalúdics, antitracomatosos i de protecció materno-infantil.
Juan Peset Aleixandre no era una figura aïllada: formava part d´una tradició mèdica centenària. La seua generació representa el naixement de l´especialisme mèdic va donar rellevància social i científica a la figura de l´expert. Amb vint i dos anys, havia cursat cinc carreres, doctor en química, medicina i dret a més del peritatge químic i mecànic. Juan Peset esdevingué expert en tècniques de laboratori i coneixements jurídics, un perfil idoni per a la nova especialitat de la que fou catedràtic: la medicina legal, el peritatge forense i la toxicologia. Abans havia estat pensionat de la JAE i consolidat la seua formació al laboratori de Fourcroy a Paris, i a Wiesbaden, Alemanya en 1907 i 1908.
El segon aspecte que voldria destacar de la personalitat de Juan Peset és el seu compromís institucional, social i polític. Entre 1930 i 1931 va ser degà de la Facultat de Medicina; entre 1931-32 vice-rector i entre 1932 i 1934 Rector de la Universitat de València. Militant del partit de Manuel Azaña, Peset fou president d´Izquierda Republicana en València i candidat del Front Popular en les eleccions de febrer del 1936, en les quals va ser elegit diputat com a candidat més votat de la circumscripció. Peset va asistir a la darrera sessió de les Corts republicanes celebrada a Figueres l´1 de febrer de 1939, i va arribar a passar la frontera francesa però va tornar per intervenir en la resolució del cop d´estat de Casado. En acabar la guerra, va anar a Alacant per embarcar-se cap a l´exili. No ho va aconseguir i fou detingut i empresonat al camp d´Albatera, després a Portaceli i finalment, el 15 de gener de 1940 traslladat a la presó model de València. Com molts altres docents i metges havia estat separat de la càtedra i inhabilitat per a l´exercici de la medicina.
Seguiren dos consells de guerra en 1940, el primer conseqüència de la denúncia d´uns metges falangistes. Condemnat a mort, la pena li fou commutada per trenta anys de reclusió. Però dos dies més tard una nova denuncia d´un altre col·lega aportava com a prova de càrrec la conferència impartida a la Universitat de València en abril de 1937 «Las individualidades y la situación en las conductas actuales», publicada als Anals de la Universitat de València on censurava el feixisme internacional i defensava la legalitat republicana. La segona sentencia a mort no obtingué mesura de gràcia i en maig de 1941 el Ministeri de l´Exèrcit certificava el enterado del general Franco, que autoritzava l´afusellament davant el mur del cementeri de Paterna.
Vicent Andrés Estellés li va dedicar el poemari «Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset», que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. Segons investigacions de l´historiador Vicent Gabarda, «Mort a Paterna», 743 ciutadans foren afusellats en acabar la guerra a la província de València i 2.238 executats el primer any de la postguerra al País Valencià. Segons les dades que aporta l´historiador Santos Julià, 700.000 ciutadans omplien les presons franquistes en 1939 i les dades del Ministeri de Justicia diuen que en 1941 hi havia 280.000 republicans en presó per motius polítics. La transició democràtica espanyola va fer un exemplar exercici de diplomàcia en temps difícils; un pacte que feia tabula rasa dels crims d´una dictadura que va implantar una legislació militar d´estat d´excepció fins a l´any 1963, data d´una nova legislació civil que creava el Tribunal d´Ordre Públic (TOP).
Avui, 36 anys després de la mort del dictador, assistim amb perplexitat al processament del magistrat Garzón per haver encetat la investigació dels crims del franquisme. Però una abundant historiografia, incloent-hi els llibres esmentats, mostra dimensió brutal de la repressió franquista, com ha exposat sense reticències l´excel·lent llibre de l´hispanista britànic Paul Preston «El Holocausto español». El cas Peset no fou un cas aïllat, sinó més bé un cas més, l´expressió de la política d´extermini d´un règim genocida. La majoria de les víctimes no ha vist restituït el seu honor ni la seua memòria. Per això vull fer extensió aquest homenatge a tots els que pergueren els bens, la llibertat i la vida per defensar els valors democràtics de la república.

Josep L. Barona es Catedràtic d’Història de la Ciència. Univesitat de València

Levante-emv

votar

Una respuesta

  1. Información Bitacoras.com…

    Valora en Bitacoras.com: El 24 de maig del 1941 un home honest, defensor dels valors democràtics, de la llibertat política i de la legalitat republicana, va ser afusellat davant els murs del cementeri de Paterna. Els historiadors M. F. Mancebo, M. Ba…..

    Me gusta

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

De la mar y los barcos

Just another WordPress.com weblog

Aragonízate

Ser aragonés... ¡cuestión de carácter!

El ilustrador de barcos

Mercantes, veleros y otros buques.

Emitologías

Explicaciones mitológicas para cotidianas expresiones

Enseñanzas Náuticas

Para conocer la mar y todo lo que le rodea

METAMORFOSIS

cambiar o morir

Reflexions d'un arqueòleg glamurós

La ploma més àcida de la xarxa

La Tronera de Celemín

Bitácora de un eterno aprendiz

Revista Diaria

Actualidad, salud, familia, finanzas, moda y mucho mas..

hungarianportrait

Portrait and Glamour Photography from Laszlo Racz

A %d blogueros les gusta esto: