La estrategia del silencio (43 muertos, 47 heridos, 0 responsables)

Según informa elmundo.es, la asociación de víctimas del accidente de metro de Valencia ha publicado (como hará cada día 3 durante los próximos meses) un nuevo capítulo del documental ‘0 responsables’ con el que pretende denunciar las irregularidades que, según ellos, rodearon el siniestro del 3 de julio de 2006. En las imágenes se puede ver cómo un editor de Canal 9 reconoce que se dieron directrices desde el Gobierno de Francisco Camps para ocultar la tragedia que costó la vida a 43 personas. Sigue leyendo

6 anys després, 0 responsables

Tal dia com hui, però sis anys enrere, a València ocorria el major accident de metro de la nostra història: 43 morts i 47 ferits. I després? Per a investigar la desgràcia, una comissió parlamentària que no serveix ni per eixuts ni per a ba-nyats, atès que s´hi formulen més preguntes que respostes. Sol passar quan la majoria parlamentària veta certes compareixences perquè està més interessada en les proves que confirmen la veritat oficial que en les proves que ratifiquen la veritat real.
Si Déu va tardar sis dies en crear el món, el president de la Generalitat ha tardat sis anys en rebre l´Associació de Víctimes. Com que sóc un bona fe, més encara: un beneït, espere que Fabra els accepte la petició de reobrir la comissió; doncs, igual que el PP a Madrid va exigir reobrir la que va investigar els atemptats de l´11M, en considerar que es va tancar en fals, els valencians que tenim un cafís de dubtes sobre el 3J fem nostre el lema del PP d´aleshores i també diem: «Volem saber la veritat».
Sabem que sovint passen accidents, i que molts són difícils d´evitar; però ignorem fins a quin punt la falta d´inversions va portar a consumar o a agreujar el fatal infortuni. Atribuir al conductor —mort per cert en l´accident— tota la responsabilitat és apuntar només a responsables primaris; i això no sols desactiva les ganes de millorar, sinó que manté oberta l´eventualitat de que els accidents es reiteren. Potser el conductor en tinga part de responsabilitat, però a la Generalitat cal passar-li´n també factura.
Hui fa sis anys que les subtils mudances de l´atzar causaren 43 morts quan encara no tocava. Què en pensaran els familiars? Què en pensarà el gramàntul de Camps que mai els va voler rebre? Hui, a les 13.03, recordarem aquell 3 de juliol d´infausta memòria. I ho farem a la manera de Hemingway: sense preguntar per qui toquen les campanes; perquè «quan mor un home, mor una part de la humanitat». Per això, no preguntarem. Perquè toquen també per tots nosaltres.

Jesús Puig en Levante-emv

votar

De la mar y los barcos

Just another WordPress.com weblog

Aragonízate

Ser aragonés... ¡cuestión de carácter!

El ilustrador de barcos

Mercantes, veleros y otros buques.

Emitologías

Explicaciones mitológicas para cotidianas expresiones

Enseñanzas Náuticas

Para conocer la mar y todo lo que le rodea

METAMORFOSIS

cambiar o morir

Reflexions d'un arqueòleg glamurós

La ploma més àcida de la xarxa

La Tronera de Celemín

Bitácora de un eterno aprendiz

Revista Diaria

Actualidad, salud, familia, finanzas, moda y mucho mas..

hungarianportrait

Portrait and Glamour Photography from Laszlo Racz